FUTBOL

Rosell no va exigir comissions il·legals per partits al Brasil, segons un testimoni

El judici s'ha reprès aquesta setmana, amb Rosell ja en llibertat

Un exdirectiu d'International Sports Events (ISE) ha dit aquest dilluns en el judici de l'expresident del Barça Sandro Rosell que no li va demanar comissions il·legals per intermediar perquè una televisió de l'Aràbia Saudita obtingués el 2006 drets de partits de la selecció de futbol del Brasil.

L'Audiència Nacional ha reprès amb les declaracions de testimonis el judici a Sandro Rosell, la seva dona, Marta Pineda, el seu soci Joan Besolí, un ciutadà libanès amic seu i dos presumptes testaferros, per a qui el fiscal demana penes d'entre sis i onze anys de presó per suposats delictes de blanqueig de capitals i organització criminal.

La Fiscalia acusa els sis processats de participar en el blanqueig de vint milions d'euros de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), dels quals s'estima que Rosell podria haver-se quedat, suposadament, almenys 6,5 milions. Aquest dilluns ha testificat Dirk Hollstein, que el 2006 era director de Drets Esportius d'ISE, l'empresa que s'encarregava de comprar continguts televisius per al grup audiovisual de l'Aràbia Saudita Dallah Albaraja Group.

Dirk Hollstein ha explicat que va recórrer a Sandro Rosell, que llavors era propietari de l'empresa de màrqueting esportiu BSM, per intentar aconseguir drets audiovisuals de partits de la lliga espanyola de futbol per a aquest grup de televisió saudita, però com que no va ser possible perquè ja estaven adjudicats li va gestionar la possibilitat d'adquirir els de partits de la selecció brasilera.

Ha afegit que el novembre del 2006 es va formalitzar el contracte entre ISE i la CBF –que ascendia a 27 milions d'euros per 24 partits amistosos de la selecció brasilera–, pel qual Rosell percebria una remuneració de la primera de 8,3 milions d'euros, encara que finalment va rebre 5,8 milions perquè el 2009 van quedar sense disputar-se deu partits.

Hollstein ha explicat que el motiu va ser que el 2009 Rosell va rescindir el contracte amb ISE per a la seva intermediació, ja que s'havia presentat per a la presidència del Futbol Club Barcelona i no volia incórrer en incompatibilitats al dedicar-se la seva empresa BSM a gestionar drets d'esdeveniments esportius.

L'advocat de Rosell, Pau Molins, ha preguntat al testimoni "si a ell li van demanar alguna vegada Ricardo Teixeira –llavors president de la CBF i investigat al Brasil per aquests fets– o Sandro Rosell el pagament de comissions il·legals a favor d'algun d'ells" per l'esmentada operació. El testimoni s'ha limitat a contestar: "No".

Dirk Hollstein ha postil·lat: "No teníem cap problema ni cap queixa amb Sandro Rosell", i ha insistit en el fet que simplement va ser remunerat per una prestació de serveis com a intermediari entre ISE i la CBF.

Avui també ha testificat l'advocat d'ISE Hinnerk Fauteck, que ha recordat que quan Rosell va accedir el 2010 a la presidència del FC Barcelona, per evitar l'esmentada incompatibilitat de l'activitat de la seva empresa amb el seu càrrec en el club de futbol, va vendre la seva companyia BSM a l'empresa del grup saudita, que estava interessada en el seu projecte de recerca de joves talents del futbol a Qatar.

Tant Hollstein com Fauteck han explicat que si bé Rosell demanava 20 milions d'euros per la venda de la seva empresa, finalment ISE la va comprar per 13 milions i mig, a pagar en diferents terminis, dels quals en va arribar a pagar 6,5 milions, ja que el 2011 el grup saudita va renunciar a la compra donant per perduts aquests diners perquè s'havien deteriorat les relacions entre l'Aràbia Saudita i Qatar.

Sobre la venda de BSM, que la Fiscalia considera simulada, Fauteck ha assegurat: "La compravenda no emmascarava el pagament de comissions il·legals pels drets de televisió" del citat contracte amb la CBF, ja que s'havia resolt el 2009.

D'altra banda, Hollstein ha manifestat que no va tenir cap tracte amb la dona de Rosell, Marta Pineda, en relació amb les operacions investigades.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF