Quins són els riscos de les infiltracions?

PalmaUna de les pràctiques més habituals quan l’esportista d'elit pateixen una lesió i l'atleta vol seguir competint és fer-li una infiltració, però la realitat és que les infiltracions poden arribar a ser contraproduents per a l'esportista.

La primera passa per a dur a terme una infiltració és fer un estudi del pacient. La doctora Puiggròs insisteix que "tot i que les infiltracions poden tenir un efecte positiu, haurien de ser la darrera opció". Abans de començar el procés de recuperació o infiltració, l'esportista ha de conèixer quina és la seva lesió, a quines situacions futures s'haurà d'enfrontar, quin és el procés de recuperació i quins són els riscos i els avantatges de la infiltració. La doctora Puiggròs té molt clar que "els atletes que no es dediquen professionalment a l'esport, haurien d'infiltrar-se només quan fos imprescindible, però avui dia pareix que la infiltració és sempre la millor solució.

El gran avantatge d'una infiltració, a part donar la possibilitat a l'esportista de seguir competint, tot i tenir una lesió, és que romp el cicle viciós del dolor. Tot i que el fet d'eliminar, o reduir el dolor de l'atleta sigui un concepte obvi quan parlam d'infiltracions, realment aquest procediment mèdic preveu lesions futures. Quan un esportista pateix una lesió, adapta la seva postura corporal, els seus moviments esportius i el seu dia a dia per tal d'evitar el dolor físic i, en moltes ocasions, com a conseqüència d'aquests nous moviments i postures, l'atleta acaba sofrint una lesió o mal en una zona diferent. Per tant, el gran avantatge de la infiltració és que romp amb el cercle viciós del dolor i evita futures lesions.

Una infiltració sempre ha de ser pactada entre l'esportista i el metge. No tots els dolors es poden resoldre amb una infiltració. Depenent de l'exercici físic que vulgui dur a terme l'atleta, tot i que la infiltració podria eliminar el dolor, pot tenir conseqüències negatives a llarga distància com per exemple lesions cròniques o trencaments totals a la zona afectada.

La doctora Puiggròs també ha destacat que "actualment pareix que si no t'infiltres, no ets un esportista d'elit, i per fer una infiltració s'ha de fer en una zona esterilitzada, amb un ecògraf i mai punxar els tendons ni les articulacions, sempre el múscul".

Els grans inconvenients o riscos de les infiltracions són els següents:

Lesionar més el teixit muscular. Quan es fa una infiltració en un tendó o una articulació, els riscos de trencar el teixit muscular són molt elevats.

Infecció. Si la infiltració no es du a terme en un espai i amb un material completament esterilitzats, l'esportista té una gran probabilitat de patir una infecció i que el múscul se’n ressenti i no pugui competir.

Infiltració sense estudi previ. Si bé és cert que la infiltració elimina quasi per complet el dolor, no sempre és el procés de recuperació més ràpid per a l'esportista. Quan un atleta és infiltrat sense haver-li fet un estudi previ i sense conèixer-ne bé la lesió, corre el risc d'enfrontar-se a una lesió de llarga duració per haver tractat malament el mal.

Infiltracions múltiples. Quan un esportista s'infiltra més d'una vegada en una mateixa zona, augmenta el risc de ruptura muscular considerablement, ja que el teixit és cada cop més dèbil.