BARCELONA.El Renovalia Ciudad Real va aconseguir ahir la seva sisena Copa Asobal. L'equip manxec va donar la volta al marcador gràcies a Chema Rodríguez, tot i que al minut 28 de partit perdia per quatre gols de diferència (16-12). Dos gols abans del descans i sis gairebé consecutius a la represa van capgirar el partit i van deixar el Barça Borges sense capacitat de reacció. De nou, quan hi ha un títol en joc, com va passar a Còrdova amb la Supercopa, el Ciudad Real és superior al Barça Borges. Xavi Pascual comentava a la prèvia de l'enfrontament que l'equip que tingués més equilibri en el joc i fos més dur i contundent s'emportaria el títol.
El Barça en els primers minuts de cada part no ho va ser i això li va passar factura, sobretot en el transcurs de la segona part. A la primera, els blaugranes van començar malament, perdent per 0-3 i veient-se sorpresos per una defensa 5-1 de Källman sobre Rutenka. Però a partir d'aquí tot va canviar. Els catalans, liderats per un Dani Sarmiento excels en la direcció, van començar a remuntar i gràcies a un parcial de 4-0 en dos minuts van aconseguir avançar-se en el marcador per primer cop en el partit. Del 5-7 es va passar al 9-7 en un vist i no vist a causa de les bones intervencions de Daniel Saric, molt encertat al primer temps i molt poc al segon, i els gols de Rocas i Juanín. A mesura que va avançar el matx el Barça va aconseguir el control del joc i fins i tot va arribar a guanyar per quatre gols en dues ocasions (13-9 i 16-12).
Però en un minut i mig tot va fer un gir. De poder anar al descans amb un bon avantatge es va passar a l'altre extrem. Dos gols consecutius del Ciudad Real van fer que els de Dujshebaev s'ho creguessin i marxessin als vestidors convençuts que podien remuntar.
Reacció manxega
Una sortida fulgurant, que significava un parcial d'1-8 en els darrers cinc minuts, deixava els manxecs tres amunt (17-20). Les transicions ofensives dels ahir visitants eren demolidores i les pilotes que rebien Isaías Guardiola i Julen Aginagalde de Chema eren mig gol.
Els blaugranes es mostraven vençuts, sense capacitat de reacció, i el Ciudad Real ho va aprofitar per assolir la màxima diferència del partit fins aleshores, cinc gols (25-30 min. 50).
El Barça aleshores va treure la rauxa i l'orgull i amb un parcial de 4-0 va ajustar el marcador com ningú es pensava que passaria (29-30 min. 53). La tensió es podia tallar amb un ganivet i el partit va passar a ser més brusc del que era els minuts previs. El que tenien clar els dos equips és que la defensa seria més important que l'atac i aquesta és la que faria guanyar el trofeu.
Sarmiento, que seguia en estat de gràcia -va ser MVP del partit-, es va trobar molt sol i els de Dujshebaev, que tenien en Aginagalde el seu estilet, ho van aprofitar. Per acabar-ho d'adobar, el partit el va trencar un exblaugrana, Joan Cañellas. El central català va anotar dos gols de manera consecutiva i va situar, quan faltava un minut i mig, quatre gols de renda que van ser definitius (30-34 min. 58). Xavi Pascual es va resignar i va acceptar la derrota dels seus jugadors davant l'etern rival dels darrers anys. La baixa d'Entrerríos i la d'Iker Romero van pesar en excés a l'equip. L'únic consol és que de moment el Barça lidera l'Asobal.
