Renegociar salaris o posar el Barça en risc de fallida

El club planteja un reajustament que en el cas dels jugadors podria arribar fins al 30% del seu sou

En paral·lel al vot de censura, que serà el cap de setmana de Tots Sants si la justícia no diu el contrari, el Barça viu pendent aquests dies d’una problemàtica que portarà cua més enllà de qui governi el club en els pròxims mesos o de la data de les pròximes eleccions a la presidència (al gener o al març, en funció del resultat de la moció). La pandèmia de coronavirus continua fent estralls en el dia a dia de l’entitat i ha accentuat una deriva ben present durant les últimes temporades: l’excés de massa salarial.

Fa uns mesos, en el pic del confinament, els jugadors del primer equip van accedir a rebaixar-se el sou un 70% mentre no es reprengués la competició. Després d’unes tenses negociacions, i d’un (altre) missatge enverinat de Leo Messi contra els dirigents, els futbolistes també van ajudar a completar els salaris dels treballadors afectats per l’ERTO que el club va aplicar per falta d’activitat i d’ingressos. A l’estiu els partits van tornar (a porta tancada) i l’ERTO es va desactivar per afrontar un mercat de fitxatges que el Barça, prioritzant l’aspecte econòmic per davant de l’esportiu, ha fet servir bàsicament per seguir aprimant la despesa en sous de futbol. Suárez, Vidal i Rakitic van marxar quasi regalats amb aquest esperit, però ni així n’hi ha hagut prou per taponar un desajust pressupostari que ve de lluny.

Tan profunda és la crisi, tan probable és la fallida i tan distant és la relació amb el vestidor, que la junta de Bartomeu ha decidit recórrer a l’Estatut dels Treballadors per adequar la massa salarial a la realitat econòmica que travessa el club. “L’estratègia és pressionar els jugadors posant-los al mateix sac que la resta d’empleats”, expliquen des del Camp Nou, on creix el neguit a menys d’una setmana perquè es constitueixi una taula de negociació en què el Barça haurà d’explicar la seva proposta de modificació de condicions tant als esportistes professionals, els sous dels quals representen el 74% dels ingressos de l’exercici 2019/20, com als més de 500 empleats no esportius, que cobren l’equivalent al 6% de la mateixa quantitat.

“És surrealista. Volen un acord conjunt i no té cap sentit, així que el més probable és que no es formi la taula de negociació i que els nous termes s’hagin de pactar per separat [com al març]”, asseguren a l’ARA des del comitè d’empresa del Barça, on ja avancen que mai se signaran acords “per rebaixar salaris de treballadors que cobren 1.200 o 1.500 euros mensuals” i mantenen que la situació actual és fruit d’haver-se “passat de frenada” a l’hora de negociar les renovacions dels futbolistes. De fet, amb les dades a la mà, el còmput de sous i amortitzacions ha passat dels 301 milions la temporada 2010/11 als 636 de l’últim exercici auditat. És a dir, la xifra s’ha duplicat després d’una dècada en què els esforços per incrementar ingressos han anat dirigits precisament a compensar l’augment de la capacitat adquisitiva dels jugadors, amb Messi com a principal exponent de la tendència. En el mateix temps, els salaris no esportius mai no han suposat més d’un 6% en relació als ingressos d’explotació. Per això hi ha treballadors de llarg recorregut a les oficines d’Arístides Maillol que conclouen que el seu sou és “la xocolata del lloro” al costat del desfasament que implica pagar els sous més alts del món del futbol en plena davallada dels ingressos. “Aquest és un tema estructural que va més enllà de qui sigui el president”, afegeixen.

“Goldman Sachs és per pagar salaris”

Ara bé, malgrat l’amenaça de la moció, és la junta de Bartomeu l’encarregada de posar fil a l’agulla a la qüestió com mai abans s’havia fet. Per això el vicepresident Moix no va especificar les despeses del curs 2020/21, una xifra que depèn directament del marge per ajustar els salaris esportius. En aquest sentit, més enllà de si finalment hi ha o no taula de negociació, el club treballa en una proposta que afectaria el 30% dels emoluments dels homes de Koeman, una quantitat que, això sí, no es descomptaria per sempre, sinó que es diferiria en gran part fins a poder-la abonar un cop la pandèmia permeti una recuperació dels ingressos que s’han perdut. En aquesta línia va la renovació que Marc-André ter Stegen està a punt de signar. El porter ha col·laborat per arribar a una entesa i sap que ara mateix ni el Barça ni cap club poden pagar-li el que pretenia cobrar abans del covid.

Però la disposició de Ter Stegen no arregla la deriva dels últims cursos. És per això que proliferen veus crítiques, com la de l’economista Marc Ciria en una entrevista a l’agència Efe, que sospiten que el crèdit de Goldman Sachs, que en teoria ha de servir per fer l’Espai Barça, en realitat és “per pagar salaris” i eixugar el deute acumulat.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF