DONA’M JOC

Referents positius

LAURA RÀFOLS
LAURA RÀFOLS

Una de les formes d’aprenentatge quan ets petita és la imitació. A partir de l’observació aprenem uns moviments i uns comportaments socials, però només s’acaben efectuant els que es creuen que són models de prestigi o situacions d’èxit. La primera imitació sol ser dels pares, avis o familiars, que són els que es tenen més a la vora. De més grans, i si es decideix que es vol fer un esport, el model d’imitació passa a ser l’entrenador/a o algun jugador/a que s’idealitza i es converteix en ídol.

Us explicaré una anècdota que va passar aquest estiu a Barcelona durant l’Europeu de waterpolo. Situem-nos a les semifinals: Espanya contra Grècia. Tothom es pensava que, jugant a casa i amb tot el recorregut que tenen aquestes jugadores, Espanya es classificaria per a la final, però el partit no anava gaire bé i la portera Laura Ester, una de les millors del món, no estava tenint una bona actuació. L’entrenador va decidir canviar-la i va entrar l’altra portera, que no havia disputat gairebé cap minut en tot l’Europeu.

Al que em refereixo quan dic líders o referents positius és al que va fer Laura Ester quan es va asseure a la banqueta. Segurament estava enfadadíssima amb ella mateixa. I segurament no m’hauria de resultar estrany que fos la primera a aixecar-se a animar la seva companya a la porteria i a l’equip, però, tal com van les coses últimament, això era sorprenent. Espanya ho va intentar, però no va poder remuntar el partit. En acabar, Ester va sortir davant dels mitjans de comunicació per demanar disculpes pel seu partit i per no haver pogut passar a la final. Dos dies més tard van guanyar el bronze contra Hongria.

Crec que aquest gest -que pot semblar insignificant- diu molt d’ella i del molt que hem d’aprendre de qualsevol esport. Ser portera no és fàcil, sobretot si creus que tot el que entra a la porteria és culpa teva, i també cal ser sincera i realista quan les coses no van bé. Saber acceptar que has comès errors et farà ser millor. No hi ha cap altra manera de millorar, i donar les culpes als altres no et convertirà en el jugador/a que vols ser.

Cal tenir referents positius, cal que des de ben petits i ben petites diferenciem quines coses bones i quines coses no tan bones té l’esport. Que probablement hi haurà algú millor que tu en alguna cosa i que cal treballar els punts forts que una té i intentar millorar els no tan forts. Però, sobretot, cal que no oblidem mai que som humanes i que, si cometen errors, cal acceptar-los i tirar endavant, passi el que passi.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF