Red Bull i Vettel, fidels al seu estil
Com una victòria del Barça al Bernabéu. Els Red Bull no havien passat mai d'un quart a Monza, i aquesta vegada ho van superar amb escreix: amb la primera posició. Com aquell 2 a 6. Sebastian Vettel va obtenir la vuitena victòria de la temporada a l'escenari que més mal podia fer a la competència, a Monza, a casa de Ferrari, i davant d'uns tifosi que confiaven veure Alonso repetir la primera posició de l'any passat amb el cotxe de Maranello.
Però més enllà de la victòria contundent de l'alemany -que a Singapur podria reeditar el títol-, el més aclaparador va ser la manera de fer del seu equip.
El circuit milanès és el més ràpid de tots. Aquí cal una bona velocitat punta, l'aspecte més feble dels cotxes fets per Adrian Newey, que es caracteritzen per disposar d'una bona velocitat de pas pels revolts i d'una tracció excel·lent. La fórmula més eficaç per disposar d'aquesta velocitat és reduir la càrrega aerodinàmica: minimitzar els alerons posteriors i posar-los molt plans. Però això hauria significat perdre algunes de les millors qualitats del Red Bull. Vettel va portar el cotxe que corria menys de tots a la recta, però que accelerava millor que cap altre. Els de les llaunes energètiques van guanyar amb coherència a la seva filosofia, a la manera particular que tenen d'entendre el cotxe, sense renunciar als seus principis. I el resultat ja el coneixem.
Vettel va ser un dels dos protagonistes al mateix circuit on el 2008 va obtenir la primera de les divuit victòries que té al palmarès. L'altre va ser Alguersuari que, com l'alemany quan va debutar, també pilota un Toro Rosso. Aquell cotxe d'aleshores era millor que el que porta actualment el català que, a Monza, va obtenir el millor resultat des que és a la F1. El Jaume va tornar a superar el seu company, i acredita una maduresa que li val el respecte de tot l'equip. Però, sobretot, que l'acosta a un cotxe que li permetria aspirar als objectius més alts. Què no seria capaç de fer el barceloní amb un cotxe com el de Vettel?
