TOT COSTA

Recuperar el desplegable

La presència de Chumi, un dels joves centrals del Barça B, és la notícia de la convocatòria de Valverde per enfrontar-se al Sevilla, una novetat que arriba a conseqüència de les lesions d’Umtiti i Vermaelen, i després d’una setmana en què l’emergència a l’eix de la defensa ha tornat a interpel·lar el tècnic i l’entitat sobre la confiança en el planter.

Ves a saber si per convicció pròpia o seguint la recomanació del president Bartomeu, que fa uns dies el va instar a donar una oportunitat als nanos del filial, però la qüestió és que sembla que Valverde ha acceptat el repte presidencial. Com que tenim a prop el precedent de Leganés, on l’entrenador va preferir reubicar Vermaelen al lateral esquerre en lloc de fer debutar Miranda, m’inclino a pensar que avui passaria el mateix en cas que Piqué i Lenglet tinguessin algun contratemps. És més: tenint en compte que tots dos han descansat durant l’aturada de seleccions, estan en condicions d’afrontar la trilogia Sevilla-Inter-Madrid sense respir. Però això no fa desaparèixer el problema: allò que Zubizarreta va batejar com el desplegable, una extensió de la plantilla que consistia a recórrer al filial davant una contingència, avui no existeix. I això no és només culpa de Valverde, sinó del model que s’ha aplicat al futbol base en els últims anys.

La realitat és que Chumi, igual que Mingueza i Jorge Cuenca, té futur, però, amb 19 anys, tots tres estan verds per cobrir les necessitats del primer equip amb immediatesa. No és qüestió de qualitat, perquè al Barça B hi ha jugadors amb prou potencial per instal·lar-se al primer equip. Al marge dels centrals esmentats, aquest estiu es va posar de moda el migcampista Riqui Puig, però també hi ha bones perspectives per al migcentre Oriol Busquets o el davanter Abel Ruiz, sense oblidar-nos de Carles Aleñá, que en teoria ja és membre de la primera plantilla. La qüestió és que, centrant-nos en el cas dels centrals, l’any passat tenien per davant futbolistes més veterans fitxats de fora per aportar experiència al filial. No va servir de res perquè no va evitar el descens i van fer de tap als que tenen projecció.

Per sort, el model ha canviat. Poquíssims fitxatges, pujada massiva dels juvenils campions d’Europa al B i, fins i tot, traspassos del primer equip -com Digne- per fer lloc als joves més prometedors. Però la terra de La Masia ha cremat tant de temps que haurem de tenir paciència. Cal que s’ho guanyin però és imperatiu anar donant-los oportunitats per recuperar el desplegable.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF