05/09/2017

Quixotisme blaugrana

2 min

El món està canviant, els mercats (també el futbol) estan en una evolució que ha portat a reformular-ne les regles del joc en un temps rècord. Res és com abans, ni ens hi sentim còmodes. Aquesta reflexió podria fer-la seva un taxista parlant d’Uber, un cantant descrivint Spotify o un enciclopedista mirant-se la Wikipedia.

Aquest va ser el principal argument narratiu que van esgrimir dissabte passat els responsables de la parcel·la esportiva del FC Barcelona durant la roda de premsa. L’estiu, ens van explicar, ha transformat els paràmetres del mercat futbolístic. Les xarxes socials van bullir. Albert Soler va ser trending topic, el contingut i la forma de les seves exposicions van facilitar-ho. Va ser el capítol final d’un estiu en el qual el Barça ha monopolitzat el mediatisme a les xarxes, no sempre positivament.

Sigui dit d’entrada que tot el que van explicar és cert, però… analitzem-ho. Primer: és veritat que el capital de magnats, oligarques i països àrabs ha entrat en el futbol controlant clubs i signant patrocinis pintorescos. Aquesta dinàmica no és nova, existeix des de fa més d’un lustre. El Barça en va ser subjecte actiu amb el patrocini de Qatar. Segon: és veritat que no tothom juga amb les mateixes regles. Alguns mercats tenen clàusules de rescissió i d’altres no. Dit això, alguns clubs han fet una lectura analítica pronosticant el futur i posant clàusules prohibitives per a tercers, per exemple el nostre gran rival, el Madrid. Pensar que Messi no té la clàusula més alta del futbol espanyol ho resumeix tot. Tercer: és veritat que hi ha hagut una inflació estratosfèrica aquest estiu. Els preus depenen de com, a qui i quan compres. Si ho fas sense alternatives, a qui no vol vendre i sense marge d’acció la inflació es genera sola; més quan tothom sap que tens al banc 220 milions. Cal mirar com i quan ha tancat els seus fitxatges el Bayern de Munic en les darreres temporades, també aquesta, gràcies a planificar estratègicament la temporada vinent. Ens van explicar que l’estructura organitzativa esportiva és eficient i eficaç. Els resultats de les gestions no ho demostren. A mi, dissabte, em va faltar una cosa: autocrítica. Interna suposo que se n’ha fet o se’n farà com passa en qualsevol organització. Però encara que només sigui per no donar una sensació massa quixotesca, externament se n’havia de fer alguna, almenys aquella que es pogués explicar públicament. Tan sols per donar la sensació que pots ser exigent quan les coses no et surten com esperaves.

stats