04/09/2018

Quin tipus d’entrenador és Valverde?

2 min
Quin tipus d’entrenador és Valverde?

Un excel·lent entrenador moltes vegades no és un entrenador de club. Pot ser un tècnic guanyador, omplir les vitrines de títols cada any però no deixar empremta en els que vindran després. És l’aquí i l’ara. Ho va ser José Mourinho al Madrid o Luis Enrique al Camp Nou. L’asturià va ser un bon tècnic que va saber capgirar la deriva del Barça, però el llegat del qual es va acabar un cop va tancar amb clau el seu despatx a la Ciutat Esportiva. De Valverde sabem que, de moment, és un gran entrenador. Pragmàtic. Resolutiu. Bon gestor de grup. Amb sentit comú i coneixements futbolístics suficients per garantir èxits durant els anys que estigui a la banqueta del Camp Nou. Arrencat aquest nou curs, superat el sotrac Neymar, que va desvirtuar el primer any, ara falta saber si el Txingurri també pot formar part del segon tipus, el dels tècnics que perduren en el temps.

Quan un assumeix el repte d’entrenar el Barça té molt complicat poder aixecar la vista, fugir dels resultats immediats i saber mirar a mitjà o llarg termini. L’horitzó difícilment es pot fixar més enllà del 30 de juny. Amb una afició que exigeix Champions cada agost, atiada per una premsa -aquí entono el mea culpa - atrinxerada en anàlisis efímeres i apassionades, és gairebé impossible posar les llums llargues. És un entorn que no facilita l’existència d’entrenadors que prenguin decisions pensant a tres o quatre anys vista. Per què ho haurien de fer si ells ja no hi seran? Segurament, la majoria de nosaltres tampoc ho faríem.

Contra l’Osca diumenge, Valverde va tirar de l’equip de gala. L’engranatge necessita rodatge, l’onze que aparentment serà titular a les grans cites ha de crear automatismes per quan arribin els primers revolts. Al tram final, amb golejada d’època a l’electrònic, hi va haver minuts per als nous, tot i que Riqui Puig -el nom de l’estiu- no va tenir l’oportunitat de jugar perquè no estava entre els convocats. Amb Puig s’ha recuperat l’etern debat de cuinar a foc lent els jugadors joves que despunten al planter. Valverde aposta per no cremar-lo pel camí. Puc compartir certa prudència, però en funció de la gestió que faci el tècnic de casos com el de Puig o Miranda -o fins i tot el rol d’Arthur en aquest equip- podrem saber en quin grup d’entrenadors hem de situar Valverde. No fitxar un lateral substitut d’Alba, donar-li dorsal a Samper o quedar-se Munir en el lloc d’Alcácer ens poden donar algunes pistes, tot i que a vegades ha sigut més per imperatiu -no poder fitxar- que per voluntat pròpia. La resposta ens la donarà Valverde amb les seves alineacions i les oportunitats per als joves cada diumenge. De moment, ja en queda un menys.

stats