Que no sigui paper mullat

BarcelonaL’anunci de la renovació d’Ernesto Valverde és interessant des del punt de vista del criteri esportiu. Ens havíem atipat de sentir el Txingurri dir que la decisió es prendria en funció de com avancés la temporada i, per tant, m’havia fet la idea equivocada que s’esperarien que s’aclarís el desenllaç de les diverses competicions. En canvi, ha estat oportuna en el sentit que s’ha definit quan els últims resultats han despertat aquesta inquietud tan culer i quan encara no sabem si el Barça tancarà el curs amb un triplet o amb el sarró buit. Per tant, no ha sigut una conseqüència dels resultats sinó que, en tot cas, en serà una causa des de la sensació d’estabilitat que genera el reforç de la figura l’entrenador.

Em sembla positiu perquè, si la decisió s’hagués hagut de prendre la temporada passada després del cataclisme de Roma, tant la direcció del club com el mateix entrenador saben que hauria sigut ben diferent, i és evident que no es pot funcionar a cop calent sinó que s’ha de fer d'acord amb una anàlisi de satisfacció sobre el funcionament de l’equip. En les últimes setmanes ja havíem sentit Bartomeu destacar que veia el tècnic més còmode i relaxat a Can Barça, i a Valverde repetir que hi ha bona sintonia amb la direcció esportiva, de manera que la rúbrica de la seva continuïtat suggereix que la confiança entre totes les parts està intacta i, sobretot, que s’observa bona química entre l’entrenador i el vestidor que comanda.

Recordem-ho un cop més, perquè no passa sempre al Barça: les renovacions s’han d’executar en funció del que prometen de cara al futur i no pas en agraïment a la feina feta fins a aquell moment. Tant de bo aquesta pròrroga permeti a Valverde sentir-se fort i part d’un projecte de club –el seu nou contracte expira amb el mandat del president– perquè les seves decisions deixin de tenir un caràcter d’immediatesa tan marcat i mirin també cap al futur.

I un cop resoltes les incògnites bàsiques –el fitxatge de De Jong i la continuïtat del tècnic– per determinar cap a on volem encarar el futur esportiu, i un cop els gestors del club han esquivat la dificilíssima missió de buscar un nou inquilí per a la banqueta, podem posar els cinc sentits en el desenllaç de la temporada. L’equip no enganxa –aquest criteri no crec que l’hagin tingut en compte– però competeix, si més no, al nivell dels millors, i ja no hi ha nebuloses que li impedeixin fer-ho. Tant de bo ompli les vitrines i que no ens haguem ni de plantejar si aquesta renovació és paper mullat.