Què et passa, soci?
Periodista i escriptorLa imatge d’ahir de les graderies del Camp Nou contra el Dépor era depriment. En el partit en què el Barça es podia situar a 11 punts del Madrid hi havia moltes zones buides. Poc més de mitja entrada, 53.607 espectadors. Molt pobra per a un equip en què juga Leo Messi, per a un equip que encara no coneix la derrota aquesta Lliga després de setze jornades. És veritat que el Barça no enamora, però continua sent un bloc sòlid, que ahir va fer una bona primera meitat, després de treure’s l’ensopiment inicial, i que a la segona part va oferir una jugada col·lectiva -la del tercer gol- que es mereix el preu d’una entrada.
A Barcelona feia fred. Segur. Però no més que l’ambient gèlid que hi havia a la majoria d’estadis d’Europa, molts dels quals es van omplir sense que sobre la gespa hi fos Messi. O Iniesta, que va oferir detalls excelsos. Fa temps que el problema del públic s’arrossega. Al soci cada vegada li costa més, és més selectiu amb els partits en què es desplaça fins al Camp Nou, que s’ha convertit en una torre de Babel, un punt de trobada multicultural amb un denominador comú: el Barça. Els turistes animosos, però desconeixedors de la sonoritat de l’estadi, han suplert socis mandrosos. I això es nota cada vegada que el Camp Nou intenta retronar. N’hi ha molts que no saben de què va la cosa, només capficats a endur-se una bona selfie de la visita a Barcelona. La imatge va ser pobra, i més en diumenge a la nit, quan molts dels estrangers ja estan volant cap a casa seva.
Ahir es van perdre un dia històric. Messi va fallar un penal contra el seu amic Ruben i va topar tres vegades contra el pal. L’anècdota en un partit que confirma la tendència dels últims anys: el soci ha perdut fidelitat. Menys de la meitat dels abonats van a l’estadi habitualment, la majoria recorren al seient lliure, diners per al mateix soci i per al club, però que en partits freds de diumenge a la nit penalitzen amb una imatge pobra a les graderies. Cal replantejar-se el model o el concepte soci.
