13/06/2013

Què amaguen els mojitos i els columbaris?

3 min
La junta de Sandro Rosell vol que els candidats a la presidència de club hagin viscut com a soci un procés electoral abans de presentar-se.

Els acords de la reunió de la junta directiva del Barça celebrada dilluns a Sitges són molt importants per al futur del Barça. L'anècdota, que un país com el nostre sol tapar-ho tot, ha reduït la trobada dels homes de Rosell a Sitges en uns mojitos que es van prendre a cal Bacardí. Però sobre la taula quadrada s'hi van aprovar una vintena llarga de decisions que, si les aproven els socis, caldrà introduir en els estatuts reformats del Barça. Cada punt requeriria una opinió per si sola, però, globalment, em fa l'efecte que millorem el règim intern del qual ens havíem dotat fins ara.

La principal novetat és que el club fixarà un límit màxim d'endeutament per a futures directives. Si en dos anys no s'han regulat els comptes i s'ha solucionat la desviació pressupostària, la junta serà cessada automàticament. Així, doncs, si fins ara funcionava l'enginyeria financera per fer anar els balanços a la conveniència de la junta de torn, a partir d'ara haurem d'incorporar a la nòmina del club -al costat d'André Curi- el mag Juan Tamariz perquè ens faci jocs de mans per dissimular el deute. També comença a portar cua la reforma que implica el requisit d'haver complert un mínim de 10 anys de soci per poder ser president del Barça. Hi ha la tendència a pensar ("Al soci no se'l pot enganyar") que la massa social no votarà un candidat que, al marge dels anys que faci que paga la quota, no li sembli el que ho farà millor per al Barça. Per tant, en principi, m'inclino a pensar que tant se val que es fes soci en temps del Fusté, del Neeskens o de l'Alexis. L'argument de la junta actual, en canvi, és pensar que cal que el candidat hagi viscut, com a mínim, un procés electoral com a soci i hagi tingut la possibilitat de votar una vegada. Com a mínim no és un criteri a la babalà i té un perquè.

Pel que fa als socis compromissaris -tot i quedar-se lluny de la idea que exposo des de fa anys- hi ha algunes millores notables. D'entrada, que se suspengui el fet que la junta pogués designar a dit 25 compromissaris és un encert. Que els compromissaris tinguin un mes per renunciar a ser-ho i puguin ser substituïts és una lleugera millora sobre el paper però que em sembla que no resoldrà el problema d'assistència i representativitat. Que tots els socis puguem conèixer els noms i el número de soci dels compromissaris és un exercici de transparència, i de sentit comú, que finalment ha arribat. En canvi, que els socis per poder ser escollits compromissaris hagin de tenir una antiguitat mínima al club de cinc anys ho trobo, pel cap baix, qüestionable.

Potser el millor dels nous estatuts és el que no diran. Finalment, i després de moltes discussions de junta, no es demanarà als candidats a la presidència que presentin un preaval. Si l'aval ja només permet als molt rics (o als que tenen padrins o als que deuran favors de per vida) optar a la presidència del Barça, el preaval hauria deixat fora de la cursa alguns culers que tenen aspiracions legítimes de pensar que ells ho farien millor, o diferent, de tots els presidents que l'han precedit.

Totes aquestes decisions tenen transcendència per al funcionament del club en les properes dècades. Segurament, en canvi, és més llaminer quedar-nos amb una altra informació de la qual va informar, com qui no vol la cosa, el portaveu de la junta. El club ha decidit prorrogar, durant tres anys, el contracte amb l'empresa concessionària dels columbaris culers. Ara, doncs, ja ens podem morir tranquils.

stats