ESPÈCIE PROTEGIDA

Quatre partits

Tot i que la postmodernitat va arribar per quedar-se, encara som esclaus de la lògica escatològica (veure accepció 1 del DIEC) de la modernitat. La idea d’un final i d’un progrés que ens hi porta determina les nostres vides tant des d’un punt de vista individual com col·lectiu. Les coses prenen sentit en funció del seu final. I això no deixa de ser una paradoxa, perquè el final ja el sabem. El final és, precisament, la màxima mostra que res no té sentit.

Tot això, diran alguns, per no parlar d’aquest final de Lliga tan semblant al que els pericos hem tingut les últimes temporades. El dia de la marmota, repeteixen (repetim) molts. Però no vull fugir d’estudi, simplement es tracta de gaudir del camí, de veure el futbol -com la vida- des d’una altra perspectiva. Això no treu que els responsables de l’entitat hagin de fer una lectura crítica en termes d’objectius i resultats. És la seva feina. I la nostra, criticar-los quan no la fan bé.

Porto prop de cinquanta anys de perico conscient. I la meva felicitat sempre ha sigut la de les petites coses, la del primer glop de cervesa en una tarda calorosa d’estiu. I aquestes petites coses no necessàriament han arribat a final de temporada, sovint han aparegut de manera inesperada, com a la vida.

A tots ens agraden les emocions fortes. Guanyar un títol, evitar un descens de manera miraculosa. Tots recordem els finals feliços de València, Madrid o Montjuïc contra el Múrcia i la Reial Societat. Però en la vida d’un perico aquest grans moments són poc habituals. I ningú no s’ha fet de l’Espanyol amb expectatives gaire diferents. La pregunta és: quins són els nostres plaers en l’àmbit futbolístic? Molts.

Per exemple, aquesta temporada hem gaudit de grans moments de joc. Hem vist la confirmació d’un nou ídol de la casa (Marc Roca) i l’aparició del següent ídol (Óscar Melendo). Dimecres, amb el comiat de les opcions europees, vam veure minuts de gran futbol. Un gol de gran bellesa, en un moment al qual hauríem dit “Atura’t” per fer-lo etern a dins el nostre cor. Aquests instants són la vida. Aquests gols, aquests minuts de bon joc, aquests Marcs i aquests Óscars són la nostra vida. Gaudim-la. I seguim-ho fent en els quatre partits que queden de Lliga. Competim-los, generem moments d’emoció, marquem-li un parell de gols a Pau López. I, de tant en tant, mirem cap a baix i gaudim de no haver d’emocionar-nos per no baixar a Segona. Perquè el bé absolut no existeix. Però el mal, sí.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF