22/12/2014

Quarts de quinze

2 min

La xifra d’espectadors que van ser a la Nova Creu Alta per veure el darrer partit de l’any del Sabadell com a local va ser la quarta més baixa de la dissetena jornada de la Segona Divisió. No sembla tan inquietant que tres camps més acollissin un nombre més baix de parroquians, però si anotem que dos d’aquests recintes van ser el Miniestadi i el Nou Municipal de Palamós, i que els arlequinats que van assistir a la derrota contra el Leganés van ser 2.128, la fotografia s’obscureix. El Girona, que es resisteix a deixar el top 5 on resideix des de la segona jornada, s’ha estavellat en els últims tres partits a Montilivi contra el topall dels cinc mil aficionats, un 54% de l’aforament de l’estadi. Tot i haver de confeccionar la plantilla amb el segon límit salarial més petit del campionat, el club no paga regularment els futbolistes des de fa un mes i mig. Llevat d’una sorpresa en la campanya d’abonaments de la segona volta, sent realistes, la respiració assistida per a la caixa del Girona difícilment vindrà dels aficionats. Res és descartable, fins i tot el traspàs de jugadors sota contracte però que ja tenen entreoberta la porta de sortida.

No tots els seients buits o la grisor dels camps catalans de Segona tenen el seu origen en la desídia o la monocromia futbolística dels seus potencials ocupants. No és casual que dues de les tres pitjors entrades a Montilivi aquesta temporada hagin coincidit amb les jornades en què el Barça jugava a la mateixa hora, contra el Ràcing un diumenge a les nou de la nit i contra la Ponferradina un dissabte a les sis. El Sabadell presenta una excepció, en reunir 4.500 aficionats en el duel contra el Girona mentre al Camp Nou es jugava el Barça-Eibar, però també dues de les tres pitjors taquilles a la Nova Creu Alta són coincidències o juxtaposicions amb el gegant blaugrana en partits de Lliga o Copa.

Les topades horàries són un simple arbre en el paisatge de l’única de les grans lligues europees que no protegeix el seu campionat d’argent. A Anglaterra, la Premier League ha arribat a aturar la distribució mundial dels partits del dissabte a les tres de la tarda per respectar el 3 pm blackout, la no retransmissió televisiva de cap cita futbolística a l’hora en què s’inicien la gran majoria de partits al Regne Unit. A França, nou dels onze partits de la jornada de Ligue 2 es disputen el divendres a la nit, tants com els duels de Serie B a Itàlia que arrenquen el dissabte a les tres. I a Alemanya, la 2 Bundesliga lamina el seu programa del divendres al dilluns i sempre ofereix horaris diferents als de la divisió superior. Però malauradament, a la LFP, en molts aspectes, viuen a quarts de quinze.

stats