Periodista de Catalunya RàdioLa Grada Jove és un projecte tan controvertit que ja va generar convulsions internes a la candidatura de Sandro Rosell durant la campanya. Convulsions que no van passar a conspiracions perquè la victòria electoral era a tocar i el sentit comú imposava no obrir vies d'aigua en un vaixell guanyador. Durant mesos s'ha anat cuinant a foc lent però l'assemblea es trobarà dissabte una junta convençuda que el millor és incomplir la promesa estrella de la campanya. Uns no volen passar a la història com els que van obrir la porta al retorn al Camp Nou "d'indicadors de temps pretèrits", en paraules de Felip Puig. Altres ja no van donar suport a la iniciativa des de l'inici. I els més maquiavèl·lics respiren alleujats pensant que no hi haurà un grup organitzat a qui se li podria acudir cridar inconveniències contra la llotja en època de crisi esportiva.
Si a això hi afegim l'estupefacció dels Mossos en veure que a la llista enviada pel club hi havia antecedents penals i el nul entusiasme d'Interior, la Grada sembla tenir les hores comptades. El camp no tindrà un espai creat artificialment per generar ambient però potser això impulsa el canvi d'actitud incipient que es detecta a les graderies. En qualsevol cas l'estadi conservarà l'ambient familiar dels últims anys.
D'altra banda, valdria molt veure el rostre de l'emir de Qatar en comunicar-li que l'acord amb el Barça l'havia d'aprovar una assemblea. Ell, que paga 160 milions d'euros i garanteix l'estabilitat econòmica, no deu estar familiaritzat amb aquests processos. Aquesta és una altra matèria intoxicada per interessos creuats. Proposo un exercici: ¿és possible que els que ara defensen l'acord amb una "monarquia absolutista però tolerant" haguessin encapçalat la crítica contra el possible contracte amb Pequín 2008 quan ho negociaven Laporta, Soriano i Faus? I a l'inrevés. ¿Bona part dels que ara s'escandalitzen no haurien quedat afònics de tant reivindicar una oportunitat per un règim tan poc democràtic com el xinès? El que tenim davant és un bon acord mal explicat. Molts diners en temps de crisi. Una aposta legítima, però no l'única alternativa. Al cap i a la fi, Núñez ja deia en el seu moment que el club seria més petit sense el faraònic projecte Barça 2000.
Dies com aquests seran difícils de passar sense poder fumar.
