Puig de la Talaia Moreia pel pas dels Torrers

PalmaPer iniciar aquesta ruta es deixa el cotxe un poc abans de la urbanització de Betlem i es comença a caminar pel vial denominat oficialment avinguda de Colon, que és la continuació de la carretera de la Colònia de Sant Pere, i que enllaça directament amb el camí que, cap al nord-est, condueix al caló de Ferrutx. A la dreta queda el denominat ‘poble de pescadors’. Després dels primers metres, que són ascendents amb el terra asfaltat, el camí descendeix suaument, ara sense asfalt i vorejant la bella marina; un paisatge de postal. Just a l’esquerra, assetjada per la urbanització, hi ha cala Mata, amb la font dels Polls entre la cala i el camí. A continuació, s’arriba a un entreforc de camins. Cap a l’esquerra, un senderó que salva el desnivell del terreny condueix en davallada a na Clara, una platja d’aigües nítides, com bé suggereix el seu nom. La separa de cala Mata la punta de cal Taverner. Des de la cruïlla de na Clara, es continua pel camí del Caló, cap a la dreta, entre bons exemplars de garballons i alguns pins aquí i allà.

Talaia Freda

Toca passar pel torrent de la Parada, mentre a la dreta s’alcen espadats vertiginosos, amb el cim del puig Morei o Talaia Freda (561 m), l’altitud més important de les serres de Llevant. La serralada continua cap a l’ermita amb els puigs de la Creu i el d’en Vermell.

Arran de mar s’estén la zona coneguda com els Vells Marins Baixos, amb una petita platja de difícil accés, tancada per costers de penya-segats de fràgil roca de marès erosionada que sovint s’esllavissa. Uns brancals de ciment armat fiten l’estret dels Vells Marins, amb un penyalar de roca llisa que s’estimba damunt el camí a la nostra dreta, mentre que el fondal de l’esquerra s’aboca a la mar.

Just després, hi ha la cova marina dita també dels Vells Marins. La zona conté un elevat nombre d’espècies vegetals endèmiques de les Illes Balears. Cal assolir les penyes anomenades n’Espenya Turmells i dirigir-se cap al Xibiu del Vent. Es pot guaitar a la zona de les Roquetes.

Més enrere queda la punta del Caló, na Jordia, la Platjola i la cala na Picarandau. Una vegada superat el coll i per un carritxar s’enrevolta l’esperó per anar a cercar el punt més accessible. La pujada s’inicia per aquest pas que temps enrere utilitzaven els vigies de la talaia Moreia. La pujada assoleix el Pla de la Torre, un altiplà que supera per poc els 400 metres sobre el nivell de la mar.

La talaia Moreia

La talaia Moreia, construïda el 1580, és una torre de vigilància situada a 432 m sobre el nivell de la mar, entre els Corrals Vells, l’Esquena del Mul i les Esglésies Noves. Des d’aquí es té una esplèndida vista sobre el cap de Formentor. Es deixa enrere la torre i toca baixar cap a les Basses de la Vaca, per un còmode corriol fitat. Per un collet que, cap a l’esquerra baixa, a cala Fosca s’assoleix una pista que du al camí d’en Mondoi. Des d’aquí s’arriba al pas dels Porcs tombant lleugerament a l’esquerra i després a la dreta fins a assolir la base d’una cornisa. Comença el descens i el camí arriba a un portell natural, l’Estret, per on discorre l’aigua de la font dels Porcs. Més abaix hi ha una caseta, que ens mena al camí del Caló per on s’ha començat la ruta i només queda resseguir les passes que s’han fet el dematí fins a Betlem, per agafar el cotxe.