Protegir-se bé, la primera prioritat

BarcelonaVan ser la temporada passada però, en realitat, no fa tant de les derrotes per golejada a París i a Torí. O, si més no, les ferides encara no estan curades. Aquesta és la sensació que es desprèn de la fase de grups que, a l’espera que quedi tancada amb la sisena jornada al Camp Nou, deixa el Barça classificat per a vuitens de final de la Lliga de Campions com a primer de grup. No ha perdut cap partit i és, juntament amb el París Saint-Germain, l’equip que menys gols ha encaixat, amb una única diana concedida -i va ser en els minuts finals contra l’Olympiacos quan ja estava tot decidit-. El conjunt blaugrana també és, amb un 63% de possessió, l’equip que més domina aquests registres, i ho fa amb un destacat 90% de precisió, el més alt dels clubs europeus. Per què fa la sensació, doncs, que la cosa no rutlla? Que el Barça no acaba d’arrencar?

Per immediatesa després del 0-0 insípid de dimecres en territori italià, la resposta fa mirar les dades ofensives. Els set gols marcats són un bagatge substancialment inferior als altres primers de grup, com el PSG (24), el Liverpool (16), el Chelsea (15) o el Manchester City (13), i tenen a veure amb la producció ofensiva inferior dels catalans. El Barça és, tot just, l’onzè equip que més xuta de la Champions, amb una mitjana de 14,8 remats per partit, lluny de la vintena que acumulen el Liverpool o el Madrid, i és el setè que provoca més córners (6,6), per sota de la desena que generen el Bayern Munic o l’equip de Jürgen Klopp. L’absència de Messi davant el Juventus va deixar el Barça sense el seu principal rematador (l’argentí va a gairebé 5 xuts per partit) i la conseqüència va dibuixar un equip amb poquíssima presència a l’àrea. “No avorrim”, es defensava ahir Denis Suárez en un acte promocional. “Podria respondre amb uns números increïbles”, va insistir el migcampista gallec.

Totes aquestes dades, tant els “números increïbles” com els que no ho són tant, reclamen un context. El més obvi passa per la baixa de Neymar i la lesió de Dembélé, però el primer trimestre de convivència amb Ernesto Valverde i la seva mirada prudent i assenyada, obliga a ampliar la perspectiva. L’actual Barça té molt més a veure amb les inèrcies anteriors del que es voldria acceptar i va lligat, inevitablement, amb el que l’extècnic de l’Athletic portava de sèrie. Potser a Torí no va ser tant un problema de falta de bales, com de voluntat de no voler ser disparat, una protecció que està fent-se més evident fora de casa a Europa.

“A la Champions s’està veient la versió més radical de solidesa i de competitivitat del Barça, que està sent més reactiu que actiu”, detecta Àlex Delmàs, exjugador i analista a Barça TV. Per a ell, tot neix de la prioritat clara del tècnic de “començar la casa pels fonaments”, sobretot per les circumstàncies que l’han deixat sense peces de talent a dalt a mig començar. “Excepte els duels amb l’Olympiacos, Valverde ha tractat els partits amb la cara més conservadora. Ha donat molt protagonisme a Paulinho a domicili per afegir un extra de potència al mig del camp, per guanyar segones jugades, per ser fort en l’estratègia”. Simplificant-ho molt, fa el paper de Keita amb Guardiola, un rol que ja se li preveia a l’estiu quan s’intentava justificar el seu fitxatge. Si es perd punch i creativitat, “tota en mans d’Iniesta i Messi”, no passa res si és en favor de l’equilibri i d’evitar les transicions de l’adversari.

Aquesta és la idea. Una idea “pragmàtica i de sentit comú” que frustra els desitjos estètics de Marc Guillén, analista a RAC1, però que s’accepta com a diagnòstic de Valverde, que entén que és la via per “maximitzar la poca força ofensiva que interpreta que té”. “El seu pla passa per acceptar que, com que no podrà ser excel·lent en atac perquè només té dos jugadors amb capacitat de canviar un partit, cal buscar molt de control defensiu, atacar pensant a defensar i no perdre mai la posició”. El que es va veure a Torí és, per a Guillén, “una declaració d’intencions”, i s’aferra a una jugada de Deulofeu, en què va anar descompensadament a la pressió a Buffon i va descobrir un forat al darrere que Alex Sandro va estar a punt d’aprofitar, com a exemple del risc que no vol assumir el tècnic. “De mica en mica anirà fent passets per créixer, però el primer pensament és ser sòlids al darrere, estar molt concentrats, no concedir res”.

Quan s’arriba aquí, és inevitable topar amb les xifres de l’any passat, quan es van encaixar onze gols en cinc sortides lluny del Camp Nou. La prudència de Valverde no està sent exclusiva dels partits europeus, però sí que s’exagera amb la Champions. “Fins ara, tots els partits grans de la temporada, excepte el de la Juve a casa, s’estan gestionant igual, amb els quatre migcampistes. Valverde ataca com vol defensar i sempre vol tenir la primera línia de quatre molt ben organitzada i molt forta”, apunta Ricard Torquemada, analista a Catalunya Ràdio. Com en el cas de Delmàs o Guillén, obre l’interrogant de què passarà quan es recuperi Dembélé, si tindrà “rang de titular o no”. “El que és evident és que en atac, sense Messi, l’equip no té fluïdesa, desequilibri, ni profunditat. Ell és el pal de paller de l’atac”, sentencia. El marge de millora passa per confiar que, quan Valverde disposi de “més talent individual”, “l’equip serà capaç de ser més profund i trobar més vies d’atac”. També és l’esperança de Delmàs, que troba a faltar més capacitat per “variar el joc, sacsejar el rival, augmentar la circulació de pilota i desequilibrar individualment”.

D’inici, Valverde ha volgut posar ordre, entenent que, abans de guanyar la Champions, s’ha d’intentar no perdre-la. Ha apel·lat a la consciència defensiva d’un equip que venia de ser tou en els duels clau, i li ha posat bases per créixer. El següent pas serà sumar-li alegries al que ara són vigilàncies.

11

GOLS ENCAIXATS L’ANY PASSAT FORA DE CASA

L’imaginari blaugrana ha arxivat les derrotes en eliminatòries a l’anada davant del PSG (4-0) i de la Juve (3 - 0), però ja a la fase de grups s’havia transmès vulnerabilitat a Mönchengladbach i Manchester.

1

XUT ENTRE PALS DE 9 INTENTS DE REMAT

Condicionada per la suplència de Messi, la falta de productivitat ofensiva a Torí, amb un únic remat entre pals de nou intentats, destapa les dificultats que té el Barça per fluir en atac sense perdre l’equilibri.