L’ALTRA MIRADA

Prioritats i quilòmetres que salven vides

Migranodearena.org apadrina reptes solidaris durant la Mitja Marató de Barcelona

La Mitja Marató farà que Barcelona aturi demà el seu ritme tan particular, entre l’exotisme de la cultura mediterrània i l’exigència de ser un gegant de referència global. En total 21,097 quilòmetres d’asfalt per impulsar un aparador mediàtic que creix amb cada edició. Com aquesta, les curses de grans distàncies s’han convertit en un atractiu per al públic que busca una pràctica esportiva social, a vegades amortitzada amb likes a les xarxes i combinacions estrafolàries de roba d’última moda. La plataforma Migranodearena.org intenta redimensionar aquest running, esprémer la seva popularitat des d’un vessant solidari. La seva funció és generar les bases d’una bateria de campanyes per ajudar a finançar ONGs o entitats sense ànim de lucre a través d’un sistema de crowdfunding. El portal ofereix les eines per treure un rèdit col·lectiu a fer exercici.

En temps de patinets elèctrics, moure les cames té premi. “Jo col·laboro amb ells des de fa tres o quatre anys obrint nous reptes. És una de les principals fonts d’ingrés de l’associació Duchenne Somriures Valents, amb qui treballem”, explica Susana Martínez. L’element que engega l’engranatge és la vocació personal. La corredora suma quilòmetres per ajudar en la investigació de la distròfia muscular de Duchenne, una malaltia minoritària neuromuscular degenerativa que encara no té cura i que afecta el seu fill. “És molt important donar visibilitat a la malaltia. Necessitem que se’n faci difusió. El fet d’arribar a la meta i que pel micròfon donin detalls de l’associació i on trobar-la a les xarxes és un pas important”, insisteix. Que l’esforç personal tingui un impacte real en la causa manté l’equilibri entre desgast i il·lusió. “Has de tenir-ne, perquè una part dels ingressos ens afecten a nosaltres, però és dur. La Mitja Marató suposa un esforç físic, d’entrenar-se mesos, i de planificació familiar per fer-ho possible. La recompensa és molt gran. L’any passat vam recaptar uns 6.000 euros i només amb aquesta cursa n’aconseguirem 3.000. Amb les donacions hem engegat un projecte de suport psicològic a pacients i un altre d’investigació a l’Hospital Sant Joan de Déu”, explica.

El punt de vista

Exposar-se per un bé comú encara sona estrany i convida a replantejar part de les prioritats socials. “Recordo l’època universitària, quan teníem 20 anys, estàvem a la universitat i alguna vegada anàvem a Barcelona de festa. Veies gent dormint al metro o al tren i passaves de llarg amb l’ampolla a la mà. Ara ho penso i dic: «Hòstia, érem uns inconscients». Aquestes persones estan allà tirades i ningú els fa cas”, diu. L’expert en administració i direcció d’empreses Artur Torres celebra haver domesticat el seu punt de vista. Torres forma part de la comunitat de Migranodearena.org per donar suport a una causa de tercers, aportant diners a la lluita contra el càncer infantil.

“Jo soc de Sant Quirze de Besora. Aquí hi va haver el cas d’un adolescent que va morir de càncer fa cinc anys. El poble és petit, té 2.000 habitants, i l’episodi ens va marcar a tots. A mi m’agradava córrer. Havia fet alguna cursa de muntanya, i ara tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Aquest component de novetat es va ajuntar amb les ganes d’ajudar un col·lectiu que ho estava passant malament”, recorda. L’Artur va fixar-se una xifra inicial mínima, els 500 euros que exigeix el portal per donar llum verda a la iniciativa. Dels 500 va passar a marcar-se’n 1.000, com a les bones anècdotes, amb la valentia -a vegades sospitosa- de raonar amb una cervesa a la mà. “Un dia estava fent una cervesa amb la meva dona i vaig dir-li: «Per què no fem 1.000 euros?» Calia que el repte fos majúscul, que hagués de suar. Les coses tenen sentit si s’aconsegueixen així”.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF