Pressa per començar la Lliga
El temps no ho cura tot, però com deia la cançó, hi pot ajudar. Si penso en el ja llunyà curs passat, no em sap tan greu haver-nos quedat sense anar a Europa en l'últim moment, com l'oportunitat perduda d'haver-nos classificat per a la Champions per primer cop a la història. Abans de morir vull sentir la música de Händel a Cornellà.
El moment clau de la temporada va ser el dels traspassos del mercat d'hivern. Mai no em cansaré de criticar aquella decisió. Va ser greu perquè va debilitar l'equip: això pot semblar avantatgista, d'acord, però el que no ho és -en aquesta columna ja ho vaig avisar- era l'evident impacte que tenia des del punt de vista del missatge. Amb aquells traspassos, el que es transmetia quedava clar: la feina ja està feta. Va ser tota una declaració d'intencions que en pocs mesos es va materialitzar. No obstant, des d'una perspectiva estrictament futbolística, les claus de la crisi de la segona volta són dues: la debilitat defensiva (traspassos i lesions ens van portar a jugar amb cinquenes opcions) i la dependència de dos jugadors, Márquez i Osvaldo. Asier Illarramendi -a la majoria aquest nom no us diu res, això és mostra d'alguns dels mals del nostre futbol- i la mala sort ens han deixat molts partits sense la seva participació. Sense ells hem perdut molts més punts que amb ells. Tot això ens ha de servir per aprendre'n. Cada estiu, els periquitos vivim una doble penitència: la dels rumors de fitxatges il·lusionants que mai es concreten i la de rumors de fitxatges dels nostres millors jugadors que, aquests sí, molts cops s'acaben confirmant. Aquest estiu tot sembla diferent. Ha marxat un bon jugador -Callejón- que tampoc ens havia arribat al cor i l'hem substituït per un jugador del seu mateix nivell -Albín- i per un meló amb moltes possibilitats que surti bo -Luna-. Hem cobert el forat que va deixar Dídac Vilà amb el jugador més semblant possible. I hem reforçat l'eix de la defensa amb l'opció preferida del gran Mauricio: un Héctor Moreno que fa molt bona pinta. La resta de baixes tenen un cost sentimental -important- però no afecten la qualitat de l'equip.
Ara només demano que no hi hagi més notícies: només poden ser dolentes. Cap dels noms sobre els quals hi ha hagut rumors ha de marxar de l'Espanyol. Per ordre de necessitat: Márquez, Osvaldo i Baena. Perquè són el futur immediat: Amat i Álvaro. Perquè són els últims mohicans: Kameni i Luis García. I de Verdú no dic res perquè, inexplicablement, no he llegit cap rumor. Amb aquest nucli i amb els nous fitxatges, Händel està més a prop. Que comenci la Lliga, que ningú es mogui!
