ELS NOMS PROPIS DEL MUNDIAL ELS NOMS PROPIS DEL MUNDIAL

Portugal-Uruguai: Pepe contra Luis Suárez

Als 35 anys, cap aficionat al futbol el coneix pel seu nom: Képler Laveran Lima Ferreira. Per Pepe, el seu nom futbolístic, tothom sap qui és. Un tipus que no deixa indiferent. Brasiler nacionalitzat portuguès, potser perquè futbolísticament mai podria haver sigut jugador de la canarinha, no veu la seva selecció com una de les favorites del Mundial. Després de deu anys defensant al Reial Madrid i de trencar-se la cara o trencar-ne unes quantes als adversaris, va marxar per la porta del darrere del Bernabéu per retirar-se a Turquia. Es va guanyar a pols convertir-se en el jugador blanc més odiat al Camp Nou, amb permís de Cristiano, després de la retirada de Figo. L’eix de la defensa blanca que va crear amb Sergio Ramos era propi de pel·lícula de Quentin Tarantino. La paraula agressivitat en el futbol té un abans i un després del seu penal a Casquero; deu partits de suspensió van semblar pocs per a molts després de la contundència de l’acció. Lamentablement no va ser flor d’un dia, i allò es va repetir massa cops. Ningú millor que ell va representar l’esperit de Mourinho al terreny de joc. Amb l’arribada de Zinedine Zidane es va convertir en carn de banqueta. Tot i que diu que s’inspira en George Washington, actua més com a Kung Fu. És per això que a les hemeroteques guarden més les imatges de les seves entrades tosques que les seves declaracions filosòfiques. En dos partits de Mundial ja ha aconseguit que Gary Lineker el qualifiqui d’idiota per una acció desafortunada davant el Marroc. Així és Pepe, un llebrer futbolístic.

Luis Suárez

Ningú ha viatjat al Mundial de Rússia amb més ganes de fer-ho bé que ell. Va arribar-hi dient que l’Uruguai és el principal candidat al títol. Óscar Washington Tabárez, el seu entrenador, li va demanar calma. Els records de l’últim Mundial li generen impotència. Va ser el pitjor moment de la seva carrera, creu que va defraudar el seu país. Després d’emular el comte Dràcula mossegant l’italià Giorgio Chiellini va pensar que, fins i tot, perdria l’oportunitat de jugar al Barça. Luis havia ensopegat amb la mateixa pedra dos cops. A l’Eredivisie holandesa ja havia mossegat el futbolista turc Otman Bakkal l’any 2010. Reconeix que intenta entrar al camp tranquil, però s’accelera tot just sentir la xiulada inicial. Creu que els cops i els insults dels defensors de l’equip contrari són part del joc; hi respon buscant-los el cos, físicament i verbalment. Quan es veu en les repeticions, hi reconeix un histèric i boig que provoca contínuament els oponents; no s’agrada, però no sap com revertir-ho. El tres es repeteix per a Suárez més que el dorsal nou que llueix. Després de marcar sempre fa tres petons a tres dits que representen la seva dona i els seus dos fills. Després de guanyar l’última Copa Amèrica va reconèixer que per guanyar-la havien demostrat que tenien tres ous i no un parell. Tres són, també, les victòries consecutives que l’equip celeste ha aconseguit en l’inici d’aquest Mundial. L’equip uruguaià no havia aconseguit mai aquest registre anteriorment, ni en els dos Mundials que va guanyar. Tres són els jugadors que conformen la santa trinitat uruguaiana : Cavani, Godín i ell. Cap dels tres s’allunya del mate: n’han portat 180 quilos per consumir-los durant el torneig.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF