Publicitat
Publicitat

FUTBOL - ASCENS A SEGONA B

El Poblera diu adéu al somni de l'ascens

Els blaugranes tornaren a perdre davant el Conquense i tanquen una gran temporada amb un regust amarg

No va poder ser. El Poblera no va poder acudir a la cita amb la història que ahir tenia i va dir adéu al somni de l'ascens a la Segona Divisió B. El Conquense es va imposar per la mínima al municipal de sa Pobla i va desfer la il·lusió que durant tota la setmana tot un poble havia construït amb l'esperança de remuntar el marcador advers que portaven del partit d'anada. D'aquesta manera, els de Ramón Jiménez tanquen una gran campanya amb el regust amarg que deixa quedar a les portes de l'objectiu.

El municipal de sa Pobla feia molt de temps que no presentava un aspecte com el que ahir va oferir. La directiva, encapçalada per Miquel Bennàssar, Molondro , havia treballat fort durant tota la setmana per despertar l'afició poblera. Acudiren a la crida prop de 8.000 persones, les quals en cap moment no deixaren d'empènyer els seus homes. Autoritats i personalitats del món del futbol no es volgueren perdre una cita com la d'ahir i poblaren unes graderies que s'acoloriren amb les 2.000 banderes que el club repartí.

La missió dels homes de Ramón Jiménez era clara: remuntar el 3-1 que duien del matx d'anada disputat a Cuenca. El Conquense es trobava en la situació còmoda, el seu avantatge era clar, i només havia d'esperar que passassin els minuts i les errades dels blaugranes.

A l'atac

Quan va sonar el xiulet inicial, va quedar clar que el Poblera volia inclinar el camp cap a la porteria defensada per Manolo. No hi havia temps per temptejar-se, tampoc necessitat. Els dos equips es coneixien i els castellans sabien que a la contra tindrien opcions de deixar noquejats i pràcticament sense opció de reacció els locals.

La sortida en tromba dels blaugranes els va donar un córner que va estar a punt d'encendre una afició que pràcticament no s'havia assegut. Però Manolo, el porter visitant, va desbaratar el perill.

En arribar al primer quart d'hora de joc, Borja Lázaro va tornar a evidenciar que era l'home amb més perill del Conquense, tal com ja va fer en el duel d'anada. Es va plantar sol dins l'àrea gran i va rematar. Tanmateix, Vives era conscient que no podia permetre que la dificultat pels seus augmentàs encara més. Va desbaratar el perill amb una gran aturada que va insuflar forces als seus companys.

A poc a poc, el Poblera anava aconseguint el monopoli de la pilota, encara que no trobava les vies que li permetessin consolidar la remuntada. No va ser fins al minut 27 que el Poblera va gaudir de la primera ocasió clara. Va arribar des de la banda esquerra, quan Saúl es va inventar un xut que Manolo va encertar a fregar amb la punta dels dits per desviar-lo a córner. L'afició poblera rugia, volia donar aquell punt de força als seus homes per obrir el meló.

Els castellans, que tenien l'entrenador sancionat, es mantenien ferms i deixaven pocs espais que permetessin crear perill. I si es veien desbordats, no dubtaven a aturar el joc amb una falta. Arran d'una d'aquestes entrades, Pese va poder obrir un bri d'esperança. Ho va provar amb un llançament directe des de la frontal, que va sortir fregant el travesser del marc defensat per Manolo. El primer acte va acabar amb una nova intervenció de Vives a la sortida d'un córner quan diversos jugadors visitants ja s'afuaven a la rematada.

Decepció

Tot i que cada minut que passava feia més complicat aconseguir la remuntada, el Poblera va mantenir la fe. Els de Ramón Jiménez sortiren convençuts que podien rompre la igualada i fer embogir el partit. Però la primera gran ocasió del segon temps va ser una altra vegada per a Borja Lázaro. Sol davant porta, envià la rematada a la graderia.

Va ser un avís del que arribaria en el minut 64. D'una recuperació del Conquense per la banda esquerra va néxier la contra que acabaria d'enterrar les esperances pobleres. Una centrada a l'esquena de l'avançada defensa del Poblera va deixar amb avantatge Borja Lázaro. El davanter va guanyar la partida a la defensa i, malgrat que Vives va tocar la pilota, no va poder evitar que es colàs a la seva porteria. La decepció va ser grossa, però el Poblera no volia abandonar.

Jiménez va moure la banqueta a la recerca del miracle. Es necessitaven tres gols en 25 minuts, però, malgrat els esforços, els blaugranes no pogueren tan sols empatar. La decepció va ser majúscula, però l'afició va saber reconèixer l'esforç d'un equip que va mostrar la seva entrega i orgull, tot i no poder aconseguir l'ascens.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF