ESPANYOL
Esports 10/11/2018

El Pizjuán, un escenari d’altura on no n’hi ha prou marcant primer

Tancar els partits a domicili és el repte pendent de l’equip de Rubi

Roger Requena
3 min
Óscar Duarte, futbolista de l’Espanyol, sortint al camp d’entrenament de la Ciutat Esportiva.

BarcelonaL’era Quique Sánchez Flores a l’Espanyol va arrencar amb un partit totalment boig en què el Sevilla va demostrar que, al Sánchez Pizjuán, importa ben poc avançar-se primer si després no se sap sentenciar el conjunt andalús. Piatti va marcar al minut 8 el primer gol del partit al feu sevillista, i fins i tot Hernán i Víctor Sánchez van aconseguir tornar a donar avantatge parcial (2-3) al club barceloní. Però l’equip aleshores entrenat per Jorge Sampaoli va acabar atropellant un Espanyol permissiu a la seva àrea (6-4).

Dos anys després, i amb Rubi a la banqueta, l’Espanyol arriba al camp del Sevilla (18.30 h, BeIN LaLiga) en un moment pletòric i ple de confiança: segon a la classificació, un punt per damunt dels de Pablo Machín. Un dels aspectes que ajuden a explicar el bon moment de l’Espanyol és que és l’equip que ha començat marcant primer en més partits aquest curs: ho ha fet en 9 de les 11 jornades disputades. És el conjunt de la Lliga que més cops ho ha fet: per darrere, amb 8, hi ha l’Atlètic; amb 7 el Barça i el Llevant, i amb 6 el mateix Sevilla, el Girona, l’Alabès i la Reial Societat. Equips amb gran potencial com el Madrid, el Vila-real i el Betis només ho han aconseguit, de moment, 4 vegades.

Cinc dels nou partits en què ha començat anotant primer han sigut a l’RCDE Stadium, on encara no s’ha escapat cap punt. Més problemes pateix l’equip espanyolista a domicili: ha començat manant en el marcador en quatre dels sis desplaçaments, però només en un, a Osca, ha aconseguit sentenciar el partit i retenir la victòria. En dos escenaris (Balaídos i José Zorrilla) van començar guanyant i van acabar cedint un empat, mentre que a Vitòria van patir el cop psicològic del gol anul·lat pel VAR (era el 0-2) i van acabar veient com l’Alabès remuntava. Cap altre equip havia capgirat un gol inicial de l’Espanyol des del Sevilla en l’esmentat primer partit amb Sánchez Flores a la banqueta. El curs passat, els blanc-i-blaus van començar marcant en 16 de les 38 jornades, i no en van perdre cap: 11 victòries (quatre amb David Gallego a la banqueta) i cinc empats. Cap equip va ser capaç de remuntar-los.

Només 93 minuts perdent

El conjunt blanc-i-blau està aprofitant l’embranzida psicològica que dona marcar primer, però aquest curs li costa sentenciar els partits i, a domicili, ho paga car. Al Sánchez Pizjuán aquest curs només hi han marcat quatre rivals en els set partits entre Lliga i Europa League: Standard de Lieja, Celta, Getafe i Osca. Dos d’aquests, amb tot, ho van fer al tram final amb gols que no van modificar la victòria sevillista. Però l’Espanyol compta amb un valor afegit: és l’equip, empatat amb l’Atlètic, que menys partits ha arrencat perdent (només dos, contra el Madrid i el Rayo). Una xifra que demostra que no és fàcil marcar primer davant d’un Espanyol ben armat defensivament per un Rubi que no deixa cap faceta a l’atzar. La solvència defensiva permet als blanc-i-blaus, per exemple, ser un dels equips que menys minuts ha anat per darrere en el marcador (93): 31 contra l’Alabès, 49 davant el Madrid i 13 amb el Rayo. A Vallecas van arribar a remuntar (durant una estona van guanyar 1-2), mentre que al Bernabéu van fregar l’empat. Només a Vitòria no van donar la sensació d’amenaça. Saber sobreposar-se a l’adversitat és un valor afegit. Només l’Atlètic, amb 51 minuts dels 990 disputats, ha anat menys estona perdent en aquesta Lliga.

L’escenari en què va debutar el Panda

El partit al Sánchez Pizjuán serà una prova de nivell per a tot l’equip, però tindrà un component simbòlic per a Borja Iglesias. El Sevilla va ser un dels equips que van voler el Panda a l’estiu, però no li van poder oferir la titularitat que sí que li garantia l’Espanyol. D’altra banda, el gallec va debutar a Primera en aquest escenari el 3 de gener del 2015, quan va entrar al minut 79 per Santi Mina. Aquell va ser el seu únic partit a la màxima categoria amb el Celta. Tres anys després el Panda apunta ben alt a Primera: “Anem a Sevilla amb tota la confiança del món, a buscar els tres punts, que seria donar un cop de puny a la taula. Només pensem a seguir on som i mirar més amunt. El repte és atrapar el primer”. El Panda té fam.

stats