Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Pista al futbol

El seguidor prefereix recintes on pugui estar prop de l’acció, sense pistes d'atletisme

El 1984, poc després que la FIFA concedís a Itàlia l’organització del Mundial de futbol del 1990, a l’arquitecte florentí Italo Gamberini se li va encomanar el projecte de remodelació del Comunale de la capital toscana. Donat que les tribunes eren intocables, en tant que monument nacional, una de les primeres decisions de Gamberini va ser esborrar la pista d’atletisme que envoltava la gespa. Al Franchi d’avui, les dues curva, entre elles la vibrant i icònica Fiesole, són paradoxalment lluny dels que necessiten el seu alè. A cals eterns rivals, a Torí, la complicada existència dels estadis multiús va oferir un testimoni més contundent, amb la demolició del Delle Alpi el 2007 per construir-hi, ras i curt, un camp de futbol. L’estadi s’havia bastit el 1989, expressament per al Mundial transalpí, però s’hi havia incorporat una pista d’atletisme per cobrar la subvenció que oferia el Comitè Olímpic Italià als nous recintes amb tartan. El San Nicola, de Bari, també té el tapís verd encerclat, i fa tres anys el mateix arquitecte que el va idear va esbossar un projecte per canviar atletes per tifosis: en teoria, el 2020, tots els camps de la Serie B han d’haver fet el mateix pas.

No és un fenomen estrany més a prop nostre. El Deportivo va representar les seves gestes en nits de Champions en un Riazor en mutació constant, en què la pista que separava el terreny de joc de les graderies originals anava sent engolida a bocins. El novembre del 2014 va iniciar-se la reforma de l ’Estadi de Gran Canària, construït onze anys abans, amb idèntic objectiu: fora el tartan i noves localitats contigües al verd. Que un bon nombre d’aquests equipaments siguin de propietat pública casa, certament, amb la idea que no només fossin aprofitats per una sola entitat esportiva. A Sant Sebastià, de forma coherent, van inaugurar Anoeta amb un europeu júnior d’atletisme, però en els últims exercicis de la Reial Societat a Segona es varen instal·lar graderies de mecanotub sobre les pistes per “acostar l’afició al camp”. És un pedaç vist també a Almeria i a Mallorca, en dos estadis pensats per a esdeveniments poliesportius i reutilitzats gairebé en exclusiva pel futbol.

No es tracta de fer cap discurs supremacista, sinó simplement d’observar que el seguidor prefereix recintes on pugui estar prop de l’acció o, almenys, disposar d’una bona visibilitat des de qualsevol posició. Al Regne Unit, el Manchester City o el West Ham també fan servir terrenys concebuts per a altres usos però readaptats per al futbol abans que l’esfèrica hi rodés, i el nou Hampden i el nou Wembley poden variar la seva configuració segons l’esport que acullen. Segurament no és gratuït que allà on es va codificar el joc sigui on tenen més clar que football is better in a football ground.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF