Philippe Coutinho es perd al Camp Nou
El brasiler no exerceix el rol de líder el dia que fallen Messi i Dembélé
BarcelonaA Philippe Coutinho se l’ha definit més d’una vegada com un jugador guadianesc. Un futbolista que, quan menys t’ho esperes, apareix de l’ostracisme per brillar i que, a vegades, quan el busques, t’adones que ha desaparegut. Una actitud que l’ha fet destacar en positiu en alguns partits de la Copa, sobretot en la tornada del Sevilla, però que, en general, acaba traient de polleguera el Camp nou. Ahir, contra el Reial Madrid, va ser un d’aquests dies que es va veure la versió menys productiva de l’atacant brasiler.
Encara que Valverde digués a la prèvia que no era un matx per jugar-lo “amb el fre de mà”, Coutinho va anar tot l’enfrontament al tram-tram. Desganat, desconnectat. I els seus companys van passar de buscar-lo a oblidar-se que era a la gespa. El seu bagatge ofensiu es va reduir a dos xuts desviats a porteria. Ni va desequilibrar ni es va associar bé amb els companys. I al final l’entrenador va optar per canviar-lo per donar entrada a Leo Messi, quan faltava mitja hora per acabar el clàssic. El Camp Nou va acomiadar Coutinho sense pena ni glòria, més atent a l’entrada en escena de Messi que no pas de valorar la seva actuació.
És com si a Coutinho se li hagués apagat el somriure que va dibuixar el dimecres de la setmana passada contra el Sevilla on, amb dos gols, va encapçalar la remuntada. O al camp del Llevant, on va assumir la responsabiliatt de xutar el penal. Perquè aquell dia no es tractava només de xutar a porteria, sinó de liderar l’atac per la banda esquerra, on es va oferir i va encarar el rival. En canvi, contra el Madrid, el dia que no hi havia Messi, no va dur el pes del partit com necessitava el Barça.
Perquè, sense Messi ni Dembélé, Coutinho va mostrar la seva versió més tímida. És com si, pel fet de jugar d’inèrcia, perdés la motivació d’estar sobre la gespa. Titular indiscutible des que Dembélé va lesionar-se –la previsió és que el francès torni per jugar diumenge a Bilbao–, ocupaba la tercera pota d’una línia atacant de circumstàncies on Malcom jugava a la banda dreta. Curiosament, va ser Malcom qui va brillar, pel gol però, sobretot, per la insistència en les accions. Una persistència, una tenacitat que no va trobar Coutinho. Aïllat del joc col·lectiu, va ser incapaç de portar perill des de la banda esquerra i gairebé no va existir al primer temps. A la segona, fins que va ser substituït, va fer un pas endavant mínim, que va servir només per fer dos xuts desviats a la porteria de Keylor Navas.
Mentre Messi ja s’escalfava i Valverde ja havia decidit que el 7 seria el substituït, va arribar l’empat blaugrana. Curiosament, per la banda de Coutinho. Però el brasiler no hi va intervenir perquè no era allà sinó a la dreta. La diana va ser a tres bandes entre Jordi Alba, Luis Suárez i, finalment, Malcom.
Un any de blaugrana
El brasiler és el fitxatge més car de la història del Barça i sembla que aquesta condició li pesa moltíssim. Fa poc més d’un any que és aquí però encara no ha demostrat tot el seu potencial. I és que Coutinho té molta més qualitat de la que ofereix habitualment. Una estrella intermintant que rarament està brillant quan l’equip la necessita.
