Premier league

Targeta vermella al llaç groc

La Federació Anglesa obre un expedient a Pep Guardiola per portar el símbol durant els partits

ÀLEX GOZALBO
ÀLEX GOZALBO

La Federació Anglesa (FA) va obrir un expedient a Pep Guardiola per haver-se saltat el quart punt del reglament i portar el llaç groc a l’àrea tècnica durant els partits del Manchester City. El símbol, que l’entrenador va lluir per última vegada dilluns durant el partit de la FA Cup contra el Wigan Athletic, és considerat un missatge polític. El de Santpedor té fins al 5 de març per presentar al·legacions.

El tècnic català havia argumentat almenys cinc vegades en roda de premsa la decisió de portar el llaç groc. “Si la UEFA, la FIFA o la Premier League em volen sancionar per portar el llaç, endavant. Però ells, especialment els Jordis, són a la presó. Només demanaven votar, no ho oblideu, nois. Porto el llaç groc especialment per dues persones que van defensar una cosa com votar. I mentre siguin a la presó tindran el meu suport”, va assegurar fa uns dies Guardiola.

Segons van publicar diferents mitjans anglesos, la Federació Anglesa va traslladar al tècnic del Manchester City dues advertències formals durant el passat mes de desembre, però el tècnic es va mostrar ferm en les seves conviccions. José Mourinho, preparador del Manchester United, va aprofitar l’avinentesa per demanar públicament una sanció.

La Federació Anglesa va ser una de les grans defensores del poppy, un símbol d’una rosella vermella que s’utilitza al Regne Unit per recordar els soldats caiguts en combat. Guardiola el va lluir durant el partit contra l’Arsenal del mes de novembre, igual que els futbolistes anglesos quan es van enfrontar contra Alemanya. La FIFA va amenaçar els esportistes amb sancions.

El Manchester City disputarà diumenge (17.30 hores) la Carabao Cup contra l’Arsenal a Wembley, el gran escenari del futbol anglès. Si Guardiola reincideix, la possibilitat que sigui sancionat augmentarà. El reglament de la UEFA, per la seva banda, matisa que a la Lliga de Campions no es poden lluir missatges “que siguin ofensius”.

Quan encara no s’havia fet públic l’expedient, Pep Guardiola va parlar en roda de premsa i va confirmar que la Guàrdia Civil va buscar dues vegades Carles Puigdemont a l’avió en què viatjava la seva família. “M’ho va explicar la meva dona, va passar el que les informacions diuen. No sé com estan les lleis aeroportuàries, però m’imagino que la Policia o la Guàrdia Civil tenen tot el dret a parar-nos i a inspeccionar. Van passar, van veure que hi havia la família, van marxar i no sabem res més”, va explicar el tècnic.

La història està plena d’esportistes que han utilitzat l’esport com a altaveu per fer arribar les seves reivindicacions. Els casos de John Carlos i Tommie Smith aixecant els punys durant els Jocs de Mèxic del 1968, el de Jesse Owens desafiant l’alemanya nazi a l’Estadi Olímpic de Berlín el 1936 o el de Muhammad Ali noquejant George Foreman el 1974 són alguns dels més famosos. La resposta dels organismes és dispar. La NBA encoratja els jugadors a ser activistes i a prendre partit per les causes socials. Aquest posicionament contrasta frontalment amb el de la NFL, que lluita per combatre qualsevol forma d’activisme social. El cas de Colin Kaepernick, que es va quedar sense equip després d’agenollar-se durant l’himne nacional, ho exemplifica a la perfecció.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF