PalmaArriba amb l’uniforme posat; entra amb una gran agilitat al gimnàs i comença el seu espectacle, sense necessitat d’escalfar, per fer les fotografies. Un cop fetes, comença l’entrevista.
Com vares començar amb la gimnàstica artística?
Tenia quatre anys i la meva cosina en feia, i quan la venia a veure m’agradava molt i a la meva mare també li agradava. Així que vaig començar a Inca a fer gimnàstica. A deu anys vaig començar al club Xelska i després ja vaig venir aquí.
Quines són les diferències que vares trobar quan vares entrar al Centre?
Abans feia menys hores perquè al matí feia classe i després, al capvespre, entrenava; i aquí tenc entrenament al matí i a l’horabaixa. En total, en feim set hores al dia.
Com és portar aquest nivell d’entrenaments?
De vegades es fa un poc dur, perquè són moltes hores, però ho acabes gaudint perquè fas el que t’agrada. És cert que compaginar-ho amb els estudis és difícil, però els professors ja saben que estam entrenant i, per exemple, tenim l’opció de fer el Batxillerat en blocs, en tres anys.
Com era la teva vida abans i després d’entrar en el Centre?
Abans tenia més temps per estudiar i ara només puc estudiar al vespre; i era més tranquil·la, la meva vida... però no ho canviaria per res.
Treis el Batxillerat en dos anys?
Quan estàs en aquest centre, pots triar si fer-lo en dos anys o en blocs. Si el fas en blocs, és en tres anys per poder donar el màxim tant en els estudis com en l’esport. Jo ho estic fent en blocs per poder dur-ho millor.
A casa teva també suposa un canvi?
També és un canvi per a ells, però sempre m’han donat suport, mai m’han dit “és que no estaràs aquí”. Al final tot això és per mi i s’ho han agafat bé. L’únic emperò és que quasi no em veuen, però el cap de setmana l’aprofitam per fer coses junts.
Enyores el fet d’anar amb la família, els amics, ...?
Sí. Encara que no ho hagi fet mai gaire, ara és pràcticament impossible. Els entrenadors ens diuen que descansem els caps de setmana, però descanses només al vespre perquè tens ganes de fer coses diferents.
Com a esportista individual, et sents tota sola en algun moment?
Nosaltres sempre ens hem ajudat i encara que siguem rivals en les competicions ens animam moltíssim. A més, els entrenadors ens donen molt suport tant psicològicament com físicament.
Heu de ser mentalment molt forts?
Sí, perquè hi ha cops que et peguen baixades i ho vols deixar tot, però després penses fredament i veus que tot l’esforç val la pena. Depèn de l’època; això passa sobretot quan s’ajunten els exàmens amb les competicions.
Com veus el teu futur?
M’agradaria ser fisioterapeuta i, en l’esport, no sé què faré. Per ara, continuaré fins que acabi Batxillerat, però després no sé si continuaré, dependrà dels estudis, si m’ho permeten o no. També és cert que estic cansada perquè no és fàcil.
Després de total la vida fent això, deixar-ho què suposaria per a tu?
Ho enyoraria molt, no sabria què fer, perquè sempre he fet això. Però sempre trobaré coses per fer encara que sigui un canvi molt radical. Quan no tingui set hores diàries d’entrenament no sabré què fer [rialla].e
