FENT CAMÍ

Pas del Falcó i pas del Racó des del nucli de Deià

És una ruta d’alt risc, de passos molt exposats en què cal anar assegurat, i recorre una minsa cornisa a les parets del puig del Vent

Després de deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram Valldemossa-Deià), abans d’entrar al poble (WP-01) (150 m), es començarà a caminar en direcció a Sóller. El vial pren el nom de l’arxiduc Lluís Salvador. Vora uns antics rentadors públics (el Llavador) (WP-02) (158 m), cal desviar-se per unes escales (camí del Racó) que pugen pel costat del torrent del Racó, tributari del torrent Major. Deixant enrere l’hostal Miramar, cal sortir per l’antic i bucòlic camí del Racó, malgrat l’estat de deteriorament que pateix. El camí pren cap a la dreta, cercant un traçat més dolç fugint dels esquerps costers. El camí es perd, o, més ben dit, esdevé més precari. A la dreta hi ha una imponent rosseguera i al fons es veuen les cases de Son Ripoll. Es Racó és un accident geogràfic del qual prenen el nom un penyal, un torrent, un camí, un salt, un pas, un malnom i, també, una possessió: l’antiga possessió del Racó. En un collet (WP-02) (566 m), devora les restes d’una paret -és el darrer element etnològic que es veu abans d’envestir el pas del Falcó. A partir d’aquí, la costeruda pujada s’intensifica. No gaire lluny hi ha la bifurcació entre les rutes dels passos del Falcó i del Racó.

El penyal del Racó

Tot d’una s’arribarà als peus de l’isolat penyal del Racó, que s’alça fins als 658 m d’altitud, com un con inaccessible, però sí que ho és. Més amunt, gairebé al final de les abruptes parets, se situa el pas del Falcó, un dels objectius d’aquesta sortida. Per evitar una bona grimpada, cal descriure una llarga corba per anar a passar a tocar del penyal del Racó. Així i tot farà faltaemprar les mans en algun passet i posar atenció a no relliscar amb les roques humides. L’alzinar quedarà enrere. A partir d’aquí, predominarà el pi blanc. La pujada és constant i costeruda, encara que el camí per arribar a dalt cerca l’opció més factible. Superat el tram rocós, caldrà recórrer el peu del penyal del Racó. Per fer cim al penyal s’ha de pujar pel costat de l’esquerra, costerut, però no tant com el de la dreta, la canal del penyal del Racó, una estreta canal quasi vertical en què s’han d’aferrar fort per superar-la. Les vistes des del penyal són excepcionals, és un magnífic mirador cap a la costa. Deià és 514 m més avall.

L’aproximació ja és prou vertiginosa per anar ben amb compte a travelar abans de poder-se assegurar al cable amb arnesos (WP-07) (755 m). La cornisa esdevé cada vegada més estreta i les vistes a l’abisme són més espectaculars encara.

La ruta cap al pas del Falcó

En aquest punt, el senderista assolirà el pas del Racó (WP-07) (616 m), també anomenat pas de l’Heura. Es tracta d’un pas habilitat amb un marge i equipat recentment amb un cable d’acer. No té gaire perill, però mai no es pot baixar la guàrdia en aquest tipus de passos. El càrritx és una planta de gran ajuda per frenar la inèrcia i no davallar sense fre. La vista que es veu aquí de la vall de Deià impressiona, per això aquests passos no són aptes per a persones que pateixen de vertigen. Caldrà continuar baixant fins a tancar el cercle, passant per devora un porxo molt ben arreglat on els excursionistes poden posar una taula per dinar. (WP-08) (409 m). Abans de continuar la ruta cap a Deià, per tornar als cotxes, es pot veure una imatge bucòlica, d’un camí de carro que recorre el bosc, res a veure amb els vertiginosos camins per on s’haurà trescat.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF