FENT CAMÍ

Pas de can Fil - pas del Fraguel - Balma dels Nanets

Per als que cerquen rutes més esportives, aquests indrets tenen una sèrie de passos i, fins i tot, zones d’escalada. El punt de partida és a l’entrada de Bunyola

La comuna de Bunyola guarda racons ben interessants per al senderista. Recórrer-ne els camins i admirar-ne els obacs comellars, explotats pels carboners i calciners en altre temps, ja és prou al·licient per a l’excursionista. Per als que cerquen rutes més esportives, tenen una sèrie de passos i, fins i tot, zones d’escalada. En aquesta ruta, hi participaren Rafi, Antònia, Dolors, Joaquín, Toni i Joan. Vàrem pujar pel pas de can Fil, vàrem remuntar part del comellar d’en Cupí i vàrem arribar fins a cal Garriguer. A través del pas del Fraguel, vàrem retornar al camí del Grau, guaitàrem a la balma dels Nanets i baixàrem a Bunyola, on finalitza l’excursió.

El punt de partida és a l’entrada de Bunyola per la carretera Ma-2020 (Santa Maria-Bunyola), a Son Trobat. Podem deixar els cotxes a l’aparcament que hi ha a l’endret de la carretera de la comuna i de la parada del bus (WP-01) (178 m). Començam a caminar a les 9 h pel passeig d’Antoni Estarellas, giram pel primer carrer a la dreta i, en acabar el tram d’escales, pujam cap al carreró de la comuna. Un rètol de fusta indica la comuna pel camí del Grau. Continuam pujant pel carrer escalonat ben rost. Arribam a una petita placeta, on al front veim una casa gran, vil·la Teresa. El camí volta per darrere aquest habitatge i dona al camí del Castellet. La nostra ruta continua pel Planiol i dona a la carretera de la comuna. La comuna de Bunyola és un dels boscos comunals que encara resten a Mallorca. Des de les escales tenim una bona vista de Bunyola, on destaca l’església parroquial de Sant Mateu; la muntanya de s’Alqueria (sa Gúbia, 609 m), el puig de Son Nassi (577 m) i, més a la dreta, fora d’imatge, el puig de Son Poc (493 m). La nostra ruta passa per la carrera d’antigues cases situades al Planiol, com ca na Formatjona, una casa semitroglodita que ja és irrecuperable.

Des del Planiol ja veim un dels nostres objectius: la cova que veim al penyal de can Fil o del Racó (609 m). A la seva dreta s’insinua el comellar d’en Cupí, on trobarem el pas de can Fil. Deixam a la dreta la carretera de la comuna i prenem pel camí vell, que puja en tendència cap a l’esquerra (camí del Grau). (WP-02) (273 m). Al bell mig del camí trobarem una de les olles de forn de calç més grans i espectaculars de la serra de Tramuntana (WP-03) (325 m). Uns metres més amunt ens topam amb una bella mostra de ranxo de carboners, acabat de restaurar (WP-04) (346 m). Forma el conjunt el corresponent rotlo de sitja, una barraca i un aljub, anomenat el bassol del Grau o bassol Tapat. Els carboners desenvolupaven la seva tasca al bosc, de manera orientativa, des de Sant Josep (19 de març) fins al dia de Sant Mateu (21 de setembre), patró de Bunyola. Així, es pretenia evitar els dies de més fred i pluja a la muntanya. Les zones de ranxo s’anaven alternant en períodes de set anys, fet que permetia la regeneració de la zona des del punt de vista forestal. Aquesta activitat es va dur a terme fins a mitjan segle XX. Continuam pujant fins al pròxim revolt a l’esquerra, on deixam el camí per la dreta, per dirigir-nos al penyal de can Fil, a la cova i al pas (WP-05) (352 m).

Penyal de can Fil

Són les 9.38 h quan arribam aquí.Per un senderó que transcorre entre pins i alzines arribam a la base dels espadats del penyal de can Fil, on veim nombroses vies d’escalada. Recorrem la bases dels penyals i admiram les altes parets balmades, modelades i tenyides per l’acció de l’aigua de pluja, les quals ens empetiteixen. Continuam caminant i arribam a la cova de can Fil (WP-06) (364 m). Es tracta d’una gran balma en forma de cúpula amb un marge ample davant que replana l’entrada. Allò que ens crida l’atenció, després del gran marge, són les construccions escalonades que es feren per a la captació i emmagatzemament d’aigua mitjançant els regalims i degotissos de les parets de la balma. Deixam la cova i continuam enrevoltant el penyal de can Fil cap al comellar d’en Cupí, a la recerca del pas de can Fil. A l’altra banda del comellar s’alcen les altes parets que encotillen el barranc, contraforts del puig de sa Figuera (606 m). En aquesta paret s’obre la boca de la cova d’en Mesquida. Per damunt l’esquena d’aquest coster transcorre la carretera de sa Comuna. Assolim una zona marjada que va pujant fins a l’estret. Un camí pujava fins aquí. Continuam pujant cap a l’estret del xaragall per una rosseguera que ocupa el racó de can Fil. Arribam al fons de la raconada (del Racó), on s’ajunten les parets del penyal de can Fil i del puig de sa Figuera, veim una paret llisa, la qual a primera vista sembla insalvable, però quan ens hi acostam veim que a la dreta hi ha una estreta encletxa escalonada. Les pedres que hi ha al començament de la pujada sembla que les col·locaren per facilitar el pas. A un nivell més amunt trobam una terrassa amb una altra paret bastant vertical, un bot del torrent ineludible si el volem remuntar, que anomenarem pas de can Fil, sense estar completament segurs del topònim (WP-07) (403 m). A més, podríem anomenar-lo pas del Racó o pas del comellar d’en Cupí. Són les 10.20 h quan ens disposam a superar-lo.

Una paret per pujar amb una corda

La paret es pot escalar sense l’ajuda d’una corda, però és un poc exposat per les poques preses bones que trobam. Recordem que és una baixada d’aigua i la pedra és bastant llisa, tot i que sembla que hi ha algunes mosses picades a la roca. Na Rafi escala la paret i col·loca la corda. Un a un anam salvant el pas sense gaires dificultats. Tanca la cordada en Joaquín. A la imatge veim l’ancoratge que hi ha a la paret que facilita la col·locació de la corda. A l’endret del bot hi ha una alzina on també es pot fermar la corda. Aquest pas és emprat pels escaladors del penyal de can Fil per retornar a la base de les vies d’escalada. Uns metres més amunt del bot ja trobam evidències de l’ocupació i explotació per part de l’home d’aquesta depressió. Trobam una barraca -hi devia haver també un rotlo de sitja- i restes d’un rústic camí. Per aquest comellar pasturaven guardes de porcs.

Deixam el fons del comellar per la impossibilitat de continuar a causa dels arbres caiguts i l’abundant vegetació. Sortim per la dreta i connectam amb el camí de carro que recorre el comellar d’en Cupí, el qual ve de la carretera i acaba al camí del Grau (WP-08) (529 m). Les indicacions són ben clares. El camí del Grau pel qual hem començat la ruta i el camí del comellar d’en Cupí, pel qual hem arribat fins aquí, ambdós arriben a Bunyola. Per l’altre s’obre un ventall de possibilitats per recórrer la comuna de Bunyola. Seguim el que indica a cal Garriguer. A la pròxima intersecció voltam a la dreta (WP-10) (621 m). Ens dirigim a cal Garriguer, on trobarem taules i bancs i podrem dinar més còmodament. Recte podríem arribar al penyal d’Honor. A pocs metres hi ha una altra cruïlla on trobarem un panell explicatiu dels camins i indrets de la comuna (WP-11) (629 m). És la carretera de la comuna, per la qual prosseguim. Deixam la carretera (WP-12), més que res pel sol que pega de valent. Ens ficam al bosc ombrívol i tiram recte per adreçar; així pegam al camí de la coma Gran, el qual va paral·lel a la carretera. L’esplanada de cal Garriguer es troba solitària (WP-13) (613 m). Arribam aquí a les 12.04 h. Fins aquí arriba la carretera de la comuna, la qual facilità la baixada de la llenya i la fusta del bosc comunal. Els antecedents d’aquesta carretera se situen l’any 1883, en el qual s’acordà realitzar una tala extraordinària de pins (20.000) per a la construcció d’un camí d’accés al bosc.

Després de dinar prosseguim la ruta. Baixam per la coma Gran. La idea és pujar el pas del Fraguel i tornar agafar el camí del Grau. En el punt senyalat amb el WP-14 (486 m) deixam aquest camí i continuam baixant per la torrentera. Aquí trobarem l’inici del pas d’en Content i, un poc més avall, el pas del Fraguel. Deixam el xaragall i seguim les fites que pugen cap als penyals. Arribam als peus dels penyals i aviat ens topam amb l’inici del pas del Fraguel (WP-15) (482 m). Per superar la paret, s’han instal·lat grapes d’acer inoxidable; abans també hi havia una vella corda amb nusos. Un darrere l’altre escalam la paret dels contraforts del puig del Vent (581 m). Deixam a la dreta el trencall del tirany que va al pas d’en Content i resseguim el viarany ben fresat i fitat. Sortim una altra vegada a la carretera. (WP-16) (573 m). Per arribar al camí del Grau hauríem de seguir la carretera i desviar-nos a la cruïlla on hem marcat el WP-09 el dematí. El grup es divideix: uns van per la carretera i els altres adreçam camí bosc a través (WP-17).

Ens reagrupam i continuam pel camí del Grau, el qual es dirigeix cap als penya-segats, d’aquí li ve el nom del Grau. El primer tram és de carro i passa pel ranxo d’en Jaumetó, després es converteix en camí de ferradura. A mitjan camí del Grau ens desviam al mirador de sa Màquina Vella (WP-19), un rústic funicular emprat pels treballadors de la muntanya per baixar feixos de llenya (anomenaven ‘feixina’ els de llenya prima). Aquesta màquina connectava el penya-segat i les cases de can Grau. Es deia la Màquina Vella perquè en el penyal d’Honor hi havia una altre funicular conegut per la Màquina Nova. Per una miranda guaitam als penya-segats, on destaca el penyal d’Honor i la cova de Son Creus. Aquests penya-segats eren freqüentats per un bandoler, en Buana, el qual va donar nom al salt d’en Buana. Deixam a la dreta l’accés al pas de can Grau, pel pla de ses Perdigalles, passam el ranxo amb el Bassol Tapat o del Grau i ens desviam per la dreta al (WP-20) (320 m), per arribar a la balma dels Nanets. Caminam per una densa vegetació, per un antic caminet amb marge de sosteniment. A les 15.42 h arribam a la cova dels Moros o balma dels Nanets (WP-23) (380 m). Desfeim el camí un centenar de metres fins que trobam un ramal que baixa cap a la carretera d’Orient, per un frondós boscatge d’arboceres, alzines, pins i mates. El senderó dona a un petit aparcament que hi ha a la sortida de Bunyola cap a Orient (WP-24) (252 m). Ara només ens quedarà recórrer el carrer d’Orient, el de la Lluna, i pel de la Mare de Déu de la Neu arribarem a la plaça, on acabarem l’excursió i aprofitarem per fer una cervesa. En acabar són les 16.34 h.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF