Pas de l’Escletxa i pas del Cotxe pels puntals de Planícia

PalmaLa ruta comença a la font del Pi de Puigpunyent, passa pel coll del Carnisseret i el coll d’Estellencs i arriba al cim del puig dels Puntals (882 m), a través del pas de l’Encletxa. Baixarem dels Puntals pel pas del Cotxe, recorrerem una part del bosc Gran, agafarem el GR, i pels peus de la mola de na Costitxa i la coma d’en Martí Esteve i tornarem al punt de partida. Per arribar al punt de partida des de Puigpunyent, sortirem cap a Galilea (carretera Ma-1032), passant pel costat de l’església parroquial. Tot d’una ens hem de desviar a la dreta, cap a la reserva puig de Galatzó. Recorrerem aquest vial de la segona parcel·lació de Son Nét (1971-73) gairebé fins al final, fins a la font del Pi. Deixarem de banda un ramal que puja cap a l’esquerra i, més endavant, un altre que baixa cap a la dreta, i molt més amunt, una antiga pedrera. La pròxima bifurcació a la dreta és la que mena a la font. Iniciam la caminada a les 9.28 h (WP-0) (508 m). Deixam el vial principal i agafam la pista que surt cap a nord. El vial urbà volta a l’esquerra, nosaltres agafam una camada que volta a la dreta, la qual esdevé un camí de muntanya. Deixam aquest camí per un tirany més estret, però ben evident, trepitjat i fitat, que travessa el comellar del coll del Carnisseret, no de bades és la pujada clàssica al puig de Galatzó (WP-2).

Pas del Carnisseret

Al pas del Carnisseret, també anomenat coll del Carnisseret (WP-3) (702 m), hi trobam una torre de vigilància contra incendis. El determinant del topònim pot fer referència a una de les pràctiques primitives dels carnissers, que era la de “matar i vendre caps de bestiar sacrificats en el mateix medi natural. Del coll del Carnisseret ens hem de dirigir al coll d’Estellencs. Ho farem per un tirany que recorre la banda d’Estellencs. D’aquesta manera arribarem en pocs minuts a un caminoi que hem de seguir cap a la dreta. Aquest caminoi ens condueix a mig coster fins que s’ajunta amb un altre de més ample, que també seguirem cap a la dreta. En pocs minuts aquests camí arriba al coll d’Estellencs. Abans d’arribar al coll, emperò, berenam. Continuam la marxa, deixam un senderó a mà esquerra, que baixa (WP-7) i arribam al camí més ample que cita Vallcaneras (WP-8) (627 m). Es tracta del camí Reial, el camí vell d’Estellencs a Puigpunyent.

Coll d’Estellencs

A les 11.26 h arribam al coll d’Estellencs, o simplement el Coll (WP-9) (649 m), on trobam un portell, avui dia obert, per on passarem al terme de Puigpunyent i a la finca de Son Fortesa. Passam el portell i avançam pel pla de les Llenties, pel camí vell d’Estellencs a Puigpunyent, adreçat a l’est. En 3 o 4 minuts l’hem de deixar per l’esquerra per un tirany que puja cap al nord (WP-10) (649 m). Seguirem el traçat ben rost del senderó per dins l’alzinar adreçat a nord. Després de passar un portell (WP-11) (677 m) (Puigpunyent-Estellencs), -crec que és el pas dels Puntals- el terreny es replana fins a arribar a un lloc on el camí fa una breu baixada. Ens desviarem a la dreta seguint les indicacions d’unes fites -fletxa verda- (WP-12) (729 m). El sender serpeja molt rost per l’ombrívol alzinar cap als peus dels penyals dels Puntals. Amb una primera grimpada fàcil pujam a un replà més amunt. Quan som a la base dels penyals veim dues possibles pujades. Si ens hi fixam, a la roca que separa aquestes dues opcions, hi ha una fletxa vermella del bon amic Pep Torrens, que indica l’esquerra. Si pujam per la dreta ens trobarem en una exposada cornisa sense possibilitat de continuar, a no ser que siguem uns bons escaladors. A les 12.13 h, iniciam la pujada pel pas de l’Escletxa,(WP-13) (867 m), que és el pas més meridional que permet pujar a la serra dels Puntals. Sense moltes dificultats, anam grimpant i superant la inclinada paret. Superat el pi i el tram més vertical, ens situam en un petit replà que aprofitam per admirar el panorama que ens ofereix l’altitud assolida. Continuam pujant per l’escletxa i la millor manera de pujar-hi és per la part de la dreta. Hem d’anar amb compte. Al final, a dalt de tot, la fenedura s’estreny tant que es fa impossible passar, per aquest motiu ens hem de desviar a la dreta per una cornisa, superar un graó, voltar a l’esquerra i ja serem a dalt dels Puntals.

Puig dels Puntals

Assolim el cim del puig dels Puntals (882 m). Està situat a la partió dels termes de Banyalbufar, Estellencs i Puigpunyent. Les possessions de Son Fortesa, Planícia i Son Balaguer tenen part en aquesta serra, denominats: puntals de Son Fortesa, puntals de Planícia i puntals de Son Balaguer. Reprenem l’itinerari previst i agafam el camí del Carro, o de la Mola, que corre per allà dalt. Aquest camí rep aquest nom perquè és l’únic que puja damunt la Mola i, a més, la comunica de punta a punta. Té un traçat força llarg (5,3 quilòmetres) i amb molts de trams amb un alt interès constructiu. Neix dins la possessió de l’Arboçar i travessa per la part superior tota la Mola, des del puig de la Mola (941 m) fins als Puntals (893 m). Sembla que fins a principi del segle XX aquest camí era de ferradura atès que l’arxiduc Lluís Salvador l’esmenta indicant que només hi podien passar bísties. El seu traçat dibuixa un gran nombre de revolts, necessaris per superar el gran desnivell i els accidents de la muntanya. Té una amplària mitjana de tres metres i inclou molts de trams amb marges de sosteniment laterals i parabandes. Deixam el camí que continua per la nostra dreta, per la carena de la serra dels Puntals cap a la Mola i continuam pel tàlveg del comellar, on hi ha un seguit de ranxos de carboner. Diversos ramals comunicaven aquests ranxos amb el camí del Carro, via per la qual es baixaven els sacs de carbó i de calç de damunt la muntanya. Com hem dit, aquest camí fou habilitat per al trànsit rodat durant la primera dècada del segle XX. Així com anam davallant, el comellar s’estreny i augmenta la pendent. A les 13.31 h assolim el camí del bosc Gran, el qual recorre la ruta de l’aljub dels Cristians (WP-16), un de tants que creuen tot el bosc Gran i que un temps es bastiren per a l’òptim aprofitament forestal. Aquest camí està catalogat com a camí Antic de Planícia, s’inicia al camí del Correu i finalitza a la partió amb el terme municipal d’Estellencs. Té una longitud de 6.450 metres. Feim una aturada tècnica per reposar energia per afrontar la segona part de la ruta. Hem de deixar el camí del bosc Gran, ja que va a al salt del Fonollar i del Putxet i surt de la nostra ruta d’avui. Per això, mig per un camí secundari i mig per camp a través, guanyam altitud i agafam el camí de na Jovera o de les Fonts a Planícia, el qual ens retornarà al camí vell de Puigpunyent a Estellencs.

El nom de na Jovera ve de la contigüitat amb un antic sementer situat a la banda d’Estellencs dit Na Jovera. Per aquest portell hi havia un conveni entre Son Fortuny i Planícia que limitava el pas dels carros de carbó provinents de la possessió estellenquina que es dirigien cap a Ciutat, evitant d’aquesta manera baixar fins al poble. Aquest permís durava tot l’estiu fins aproximadament principis d’octubre. El camí continua fent corbes per l’esponerós alzinar. En una d’elles, a pocs metres del camí, se situa l’aljub del bosc Gran que devia abastar d’aigua els nombrosos ranxos de carboner de la contrada (WP-18) (588 m). Pels voltants hi ha algunes gàbies-trampa per als porcs silvestres. Continuam pel camí en pendent i bastant desdibuixat, les fites i el GPS ens ajuden a resseguir-lo. Passam vora una olla de forn de calç (WP-19) (642 m). Sortim de la finca pública de Planícia i entram a la de Son Fortuny (WP-20), pel portell de na Jovera, pas de na Jovera o portell de Son Fortuny. Més endavant l’hem de deixar per un altre camí que puja en direcció als Puntals. Tancam el cercle a la desviació que hem fet el dematí per pujar al pas de l’Escletxa, passam el portell (pas dels Puntals) i assolim el camí Reial -camí vell Estellencs-Puigpunyent-, que havíem assenyalat amb el (WP-10). Aquí tenim dues opcions: una, retornar als cotxes seguint les mateixes passes del dematí. L’altra, per la part de darrera de la casa de la Muntanya i la coma d’en Martí Esteve. Triarem aquesta segona opció i prenem cap a l’esquerra. En pocs minuts som a l’entreforc, al Trescollat, per on passa el GR-221 Puigpunyent-Puigpunyent (WP-21) (594 m). En aquesta intercepció prenem cap a la nostra dreta, cap a Son Fortesa. Deixam el GR al desviament marcat amb el (WP-22), per un altre camí carreter que és paral·lel, però més amunt que el GR, i passa per damunt de les cases de la possessió de la Muntanya i la Carbonera i per la falda del puig d’en Pere Egüer. Deixam de banda algun ramal. En algun bocí, el camí es perd momentàniament i es troba envaït per pinetells. De totes maneres, la direcció que cal seguir és sud-oest. En el darrer tram caminam per un xaragall vora una paret seca, veim restes d’un vell camí que baixa i passam una torrentera. El camí que dúiem ens aboca al que ve de la Muntanya i va al corral de les Cabres. Per l’indret hi ha un de tants vehicles abandonats que podem trobar per la serra de Tramuntana (WP-23). Des del Morris, caminam cap a l’esquerra per trobar la bifurcació que va a la coma d’en Martí Esteve. En aquesta nova bifurcació agafam el camí de la dreta. Al costat del camí hi trobam el Pou, amb una llarga pica abeurador (WP-24) (445 m). El conjunt devia abastar d’aigua els roters de la contrada, segurament l’explotació agrícola d’en Martí Esteve. Caminam per una zona humida, bucòlica, plena de falgueres i batzers, pròxima a la rota del Soldat, paral·lels a una torrentera i a les Moletes. El camí de carro es converteix en tirany, passam per un portell de la que sembla ser l’antiga paret mitgera entre les possessions de Son Fortesa i Son Nét. Deixam a l’esquerra la desviació que mena a la pregona coma de les Someres i a la font de la Coma. Un camí de carro puja pel costat dels Clotassos, la pedrera, i a l’asfalt, un vial dels establits de Son Nét (WP-25). Aquest vial ens du a la carretera principal de la urbanització (WP-26). Per acabar i arribar als cotxes ens queda una petita caminada d’uns 12 minuts. Finalitzam la ruta a les 17 h.