FITA A FITA

La Paret del Moro, solcant els pregons comellars andritxols

El puig s’ubica entre la localitat de s’Arracó i ses Basses, des del qual s’obté una panoràmica espectacular del ponent de la Tramuntana

El municipi d’Andratx atresora una important xarxa de camins públics que el Consell de Mallorca ha anat recuperant progressivament per incorporar-los al conjunt d’itineraris que integren el GR-221. La Ruta de Pedra en Sec, com s’anomena genèricament aquest sender de gran recorregut que travessa de cap a cap la serra de Tramuntana, ha esdevingut no només un al·licient més pels senderistes mallorquins i d’arreu del món, sinó també una manera genuïna d’explorar el nostre territori i de llegir la seva pell. Redescobrim el paisatge cultural i el patrimoni natural per la passa i la mirada, fita a fita.

En aquest itinerari visitarem la Paret del Moro o dels Moros, com indica Josep Mascaró Pasarius (1923-1996) en el seu Mapa General de Mallorca, de 1958. El cartògraf i arqueòleg menorquí documentà sobre aquest puig, al vessant sud-oest, unes restes arqueològiques que són, precisament, les que li donen nom. Es tracta d’una paret seca d’uns 49 metres de llarg que podria haver format part d’un turó fortificat. Tot i que estudis posteriors ho han matisat, segons es desprèn de la fitxa JA34 del Catàleg del Patrimoni Històric d’Andratx. En qualsevol cas, ens quedam amb el topònim, la Paret del Moro o dels Moros, el qual palesa aquella concepció popular que tot allò que era estrany, disforjo o mal d’explicar venia de temps enrere: era del temps dels moros!

El punt d’inici de la nostra caminada es troba a la cantonada del carrer del Porvenir amb el carrer de França (entre els números 66 i 68), artèria principal del nucli de s’Arracó. Per arribar-hi, des de la mateixa parada del bus TIB L-100 (consultau línies i horaris a tib.org), a l’avinguda de Sant Elm, tornam enrere cap al poble i recorrem els prop de quatre-cents metres que ens separen del carrer esmentat. Mentrestant, param atenció amb el número 98 del carrer de França, un immoble amb interessants detalls decoratius ceràmics modernistes.

La ruta

00’ Ubicats ja al començament del carrer del Porvenir, iniciam la marxa pròpiament dita en direcció nord/nord-est per anar a cercar el camí de les Rotes de s’Hereu (GR-221-A). El vial, inicialment asfaltat, travessa diferents tancats de cases i horts del barri arraconer de la Clota. A poc a poc, el camí ens situa als peus del puig de Son Benet (229 m), que ens queda a la dreta. 15’ Allà on acaba l’asfalt continua la pista que ara s’endinsa fent revolts per un comellar que s’obre pas entre l’esmentat puig i els altres propers d’en Corso (237 m) i d’en Guida (337 m).

En un dels molts revolts del camí passam per davant les cases de Can Corso 20’, a partir d’aquí guanyam altura ràpidament i arribam a un collet entre el puig d’en Guida, a la dreta, i d’en Corso, a l’esquerra 35’. Aquest darrer és a cinc minuts del camí i des del seu cim gaudim d’un bona perspectiva de s’Arracó. A més, al vessant de llevant del cim, hi trobram unes altres restes arqueològiques molt malmeses, probablement d’època medieval, consistents en una torre cilíndrica, una construcció de planta absidal i un mur de tres metres d’altura, segons la informació publicada a la fitxa JA119 del Catàleg del Patrimoni Històric d’Andratx. Sobre el seu ús, el mateix document planteja el control territorial i defensiu.

Tornam al camí i seguim la nostra ruta cap a la Paret del Moro. Després d’un primer tram planer ens venen un parell de revolts que ens menen fins a un segon collet, el pas d’en Guida 40’, que dona pas a les Rotes de s’Hereu i ses Basses. A la dreta tenim el puig d’en Guida i a l’esquerra se’ns obre un immens comellar, sobre el qual s’erigeix el nostre objectiu. Tot d’una entram dins l’entorn rústic de les Rotes de s’Hereu 55’. Tots els seus usos agrícoles i ramaders són ara una ombra desdibuixada que s’estén per aquests costers suaus als peus del coll dels Cucons.

Primer voltarem per darrere una barraqueta, la Caseta de l’amo en Pep, i tot seguit assolirem el coll dels Cucons 1h10’, després del qual el camí planeja una estona amb intenció clara de prendre baixada descrivint un gran i llarg revolt cap a la dreta. Cap a llevant podem veure al fons, sobre el camí que connecta el coll de la Gramola amb ses Basses, el puig del Campàs (487 m).

Just uns metres passat el coll, ens hem de fixar bé perquè trobam a l’esquerra una fita que ens assenyala l’inici d’un tiranyet a través del qual guanyarem el puig de la Paret del Moro. Tot i que la traça és a vegades difícil de seguir, ens guien les fites i, a més a més, l’orientació és clara, sempre cap a ponent. A mitjan recorregut, un pi aïllat -supervivent dels molts d’incendis que han assolat la zona- ens fa de fita natural en el nostre darrer tram de ruta en direcció al cim.

La Paret del Moro és una carena ampla, tallada cap a la part de ponent. Mentre que pel vessant de llevant, per on pujam, fa un coster suau. 1h40’ Un munt de pedres ens indiquen el punt més alt, a 472 metres sobre el nivell de la mar. En una visió de 360º, mirant cap a ponent i en sentit horari podem veure: la Dragonera, el puig de ses Basses, s’Esclop, el puig Campàs, el puig d’en Farineta i d’en Guida. I si tenim a mà el mapa d’Alpina Serra de Tramuntana Sud I/II (Escala 1:25.000) ens podrem orientar millor i identificar tots els cims del nostre entorn sobre el paper.

Per al descens, seguim la carena en direcció ponent, 1h45’ aviat trobarem la paret que esmentàvem al començament i que dona nom al puig, a la seva dreta tenim un petit coster, vestit de càrritx i garballó, que desemboca sobre el collet que uneix la Paret del Moro i el Puntal del Forn. Des del coll tombam a la dreta per un tirany que tot d’una esdevé una pista forestal que ja no deixarem fins a connectar amb el GR-221-A 2h05’, a l’altura d’un forn de calç enorme que es troba a l’esquerra del camí. Voltam a la dreta i iniciam el retorn a s’Arracó.

En haver assolit per segona vegada el Coll dels Cucons 2h25’ haurem tancat el circuit que hem descrit al voltant de la Paret del Moro i serem a tan sols una hora llarga d’aquest bell poble andritxol 3h45’, on finalitzarem la ruta allà on l’hem iniciada, al carrer de França, a tan sols quatre-cents metres de la parada del bus.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF