04/07/2019

Paciència, calor i calendari

2 min
Paciència, calor i calendari

No voldria que es prengués com una provocació: m’agrada molt l’estiu. Amb la calor, fins i tot amb les onades de calor, amb els dies llargs, amb les pells morenes i salades. Amb tot. Només té un problema (que l’amic Tebas està en procés de resoldre): no hi ha partits de Lliga. Cada cop em costa més aguantar el període d’abstinència. És el buit de l’absurd, el trencament de la deliciosa rutina del calendari. Per resistir, faig coses tan estranyes com recuperar el documental sobre l’Espanyol que va fer Bein fa tres anys. A banda d’unes recreacions històriques una mica forçades i d’una entrevista a Sánchez Flores que vista en perspectiva fa una mica de vergonya, és molt recomanable. Les opinions d’il·lustres i lúcids pericos com Josep Ramoneda, Quique Iglesias, Josep Maria Piera, Toni Segarra o Enric González ajuden a entendre l’Espanyol i els seus seguidors. I crec que és González qui apunta que els blanc-i-blaus ens hem acostumat a viure al costat fosc de la vida i que ens costa gestionar l’èxit.

Sembla que això ha canviat i que hem entrat en un cercle virtuós. Bones estratègies negociadores, bona política d’abonaments, botiga a Barcelona, elecció encertada del substitut de Rubi... Però també hi ha algun indicador una mica preocupant. Per exemple: tot i ser l’equip de la Lliga que comença a competir abans, som l’únic que encara no ha fet cap fitxatge. I els noms que apareixen als mitjans tampoc no són especialment il·lusionants. Malgrat això, la campanya de renovacions i d’altes va a molt bon ritme. Senyal que, més enllà de l’absurda angoixa d’alguns -fruit de la calor i l’avorriment-, la majoria de pericos té confiança en el futur immediat. L’esperit oriental en la gestió del temps i la prudència són els nostres principis d’acció. Tinguem confiança i paciència.

Mentrestant, aquesta setmana han començat els entrenaments. Ple de jugadors del planter, molts ells encara del filial. Algun serà el nou Marc, el nou Óscar o el nou Pedrosa. Aquesta ha de ser la nostra aposta i la nostra il·lusió. El que ens defineix. Els Borjas i els Hermosos són molt bons, però contingents. Els Marcs i els Óscars també són molt bons. Però necessaris. Malgrat això, pares primerencs, recordeu el consell: a la samarreta del vostre fill, el seu nom. El número que vulgui, però el seu nom. Que mai no l’abandonarà.

I tot esperant i patint per les novetats, senyalem en vermell alguna data: de moment, el 25 de juliol (debut a Europa) i el 15 de desembre (retorn de Rubi amb el Betis).

stats