Óscar Domínguez: “Vull estudiar Infermeria per millorar la vida d’altres persones”

PalmaÓscar Domínguez té 17 anys i a les portes de complir la majoria d’edat ja és un dels veterans del club Discaesports. Va començar a jugar a bàsquet amb cadira de rodes el 2014 després de perdre una cama per amputació. En aquell moment la unió a Discaesports va ser una teràpia per a aquest adolescent, qui de seguida va demostrar el seu talent per jugar al bàsquet. Des d’aleshores és un dels jugadors amb més progressió i és membre de la selecció espanyola sub-22.

“La meva vida ha canviat des que vaig decidir jugar a bàsquet amb cadira de rodes, reconeix el mateix jugador. La seva vida va girar cap a aquest esport fa relativament poc temps i ja és un dels pioners de Discaesports. “M’hi vaig iniciar fa poc més de dos anys. Sempre m’havia agradat l’esport però mai no havia tingut l’oportunitat de formar-me i practicar-lo d’aquesta manera, i així me la varen donar. Era una nova experiència que volia viure”, assenyala el jugador.

Óscar, quina és la vostra història? Quan tenia un any i mig vaig patir de varicel·la i la cosa es va complicar. A causa d’això em varen fer un seguit d’operacions i em llevaren el maluc. I al cap de 14 anys va ser el moment en què m’amputaren la cama dreta.

Els metges decidiren amputar? No, la decisió va ser meva. Els metges em varen explicar que tindria una millor qualitat de vida i un dia, durant una visita a l’hospital de Barcelona, els vaig dir que endavant. Al principi va ser molt impactant, però una vegada t’has recuperat del cop, amb l’ajuda de la família tot és més fàcil.

Com era la vostra vida abans de l’operació?

Feia una vida relativament normal però no tenia suficient força a la cama per córrer.

Al marge de la família, com va ser la reacció de la gent després de l’amputació?

He de dir que la resposta va ser espectacular, tant dels amics com dels coneguts que varen demanar per la meva situació. La gent és admirable.

Com us ha ajudat Discaesports?

M’ha ajudat en tots els sentits i m’ha canviat la mentalitat perquè he hagut de madurar per poder superar tot el que m’havia passat.

Sou menor d’edat, com us desplaçau?

Aviat em trauré el permís de conduir. Visc molt a prop de la platja de Gesa. Des d’allà vaig fins a la plaça Espanya per agafar el bus.

Jugàveu a bàsquet abans de l’operació?

Sí, però no tenia prou mobilitat i quan ho vaig provar per primera vegada vaig dir: quina passada! Al principi és molt complicat manejar la cadira i la pilota a la vegada. Això em va impressionar moltíssim. De fet, quan llançava la pilota no arribava a la cistella i de seguida em cansava.

Estudiau?

Estudii quart d’ESO i segurament m’hauré d’apuntar a l’escola d’adults, però després vull fer una FP relacionada amb l’esport i una altra d’infermeria. Des que em varen operar he sentit la necessitat d’estudiar una cosa que em permeti ajudar la gent.

En l’àmbit esportiu jugau amb la selecció espanyola?

Sí, a la sub-22.

Quins consells voldríeu donar a les persones que estan la mateixa situació?

Jo ensenyaria a tots els nins i nines que el bàsquet és un esport molt divertit i, a més, és molt enriquidor, sobretot per la gent tan admirable que arribes a conèixer. És important que els joves puguem viure les sensacions que ofereix aquest esport i, per què no, fer nous amics.