MUNDIAL DE NATACIÓ
Esports 10/08/2015

Ona Carbonell, Jessica Vall i un futur incert

Actuació decebedora de la delegació espanyola a Kazan

Gonzalo Romero
2 min
La catalana Ona Carbonell ha aconseguit dues medalles als Mundials de natació de Kazan.

BarcelonaL’Arena Kazan en silenci i l’aigua de la piscina internacional finalment uniforme, perfectament estabilitzada. El Mundial de natació es va cloure ahir després d’haver escrit un nou i brillant capítol en la història de les disciplines aquàtiques. Kazan recordarà noms com el de Katie Ledecky, sideral, que s’ha erigit en mite després de penjar-se cinc ors, imposar-se en els 200, 400, 800 i 1.500 metres lliure i batre tres rècords mundials. Rússia, que encara victoreja Ryan Lochte, László Cseh, Missy Franklin i Adam Peaty, acomiada també Espanya, que torna a casa amb tres metalls i amb la sensació de no haver fet els deures. “Per la preparació que els nedadors espanyols han dut a terme, els resultats són molt pobres. Han baixat tres esglaons respecte als seus competidors”, comenta Toni Comes, tècnic de la Federació Catalana a l’ARA. Només Ona Carbonell (un bronze i una plata) i Jessica Vall (un bronze) han estat a l’altura d’un campionat que era l’antesala per excel·lència dels Jocs Olímpics de Rio, que se celebraran l’estiu que ve. La capitana del combinat espanyol de sincro, precisament, va salvar l’honor d’una disciplina que s’havia acostumat a viure entre títols i que somiava a reeditar les set medalles de Barcelona 2013. “Els resultats -els pitjors dels últims catorze anys- no sorprenen. Hi ha hagut un canvi generacional molt important. L’equip és conscient de l’experiència de les esportistes. Encara no tenen la maduresa competitiva d’altres països”, comenten fonts de l’staff tècnic de l’equip de natació sincronitzada. Espanya s’ha abonat a les cinquenes posicions, terra de ningú, que posen en dubte els futurs èxits de l’equip. El rendiment de l’esquadra russa i la notable millora de la d’Ucraïna, que comença a moure’s al ritme de la Xina i el Japó, compliquen encara més la situació. “L’objectiu sempre ha sigut Rio. L’actuació al Campionat del Món no fa canviar la planificació”, afegeixen.

Marge de millora

Kazan suposa un punt i a part -més gran o més petit- en l’evolució de la natació espanyola i catalana. Les curses en línia femenines han quedat notablement retratades sense Mireia Belmonte. “Hi ha una excessiva dependència de la badalonina. Els nedadors, a més, no han sigut capaços de millorar les seves marques personals. Això és el que realment preocupa”, comenta Comes, que destaca el cas de Vall i analitza el rendiment de les altres grans apostes del circuit espanyol. “S’esperava molt més de Melani Costa, que havia de fer un pas endavant, i de Judit Ignacio. No han estat a l’altura. Només Vall, que és una treballadora incansable, ha sigut capaç de triomfar”, apunta. El preparador comenta, però, que encara queda marge de maniobra i que els Jocs Olímpics poden narrar una història diferent: “Hi ha de ser Belmonte sí o sí i s’ha de ser realista i començar a treballar amb les quatre o cinc noies que tenen opcions reals d’aconseguir medalla. S’han de dissenyar uns entrenaments biomecànics i específics, res d’exercicis generals. És vital detectar els punts dèbils de cada esportista i mirar de reforçar-los”, assenyala.

stats