JOCS OLÍMPICS

Catalunya lluitarà per tenir uns Jocs d’Hivern

La candidatura Pirineus-Barcelona aspirarà als Jocs del 2026 o el 2030

La Generalitat ha reactivat la candidatura olímpica dels Pirineus i Barcelona perquè sigui seu d’uns Jocs Olímpics d’Hivern. El projecte, liderat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona, va ser descartat el 2017 després del canvi de govern al consistori de la ciutat, però els últims mesos ha estat recuperat amb la Generalitat de Catalunya al capdavant, que treballa tant amb el mateix Ajuntament de Barcelona com amb el Comitè Olímpic Espanyol. Ahir va arribar un supervisor del Comitè Olímpic Internacional, l’ex director executiu del COI, el suís Gilbert Felli, per emetre un informe en què valorarà les infraestructures i les comunicacions.

La proposta del govern de la Generalitat, a través de la secretaria general de l’Esport, és que la candidatura catalana sigui per als Jocs de l’any 2030, però no es descarta que pugui acabar presentant-se a la cursa per organitzar els Jocs de l’any 2026, en què una candidatura europea tindria moltes opcions de ser escollida. Després de dos Jocs Olímpics d’Hivern organitzats de manera consecutiva a l’Àsia (la ciutat sud-coreana de Pyeongchang ho ha sigut aquest 2018 i Pequín ho serà el pròxim 2022), al Comitè Olímpic Internacional interessa tenir uns Jocs a Europa el 2026, motiu pel qual les dues candidatures més fortes, Calgary (Canadà) i Sapporo (Japó), perden opcions. De fet, la candidatura japonesa està estudiant alterar els plans i presentar-se el 2030, perquè veu més opcions de guanyar i podria tenir a punt una nova línia de ferrocarrils d’alta velocitat.

Diversos factors han portat a reactivar la candidatura catalana. Un d’ells ha sigut el de veure-hi una oportunitat, ja que les candidatures europees per als Jocs del 2026, a mesura que s’acosta la tardor, quan es tancarà el termini oficial, perden força. Graz (Àustria) i Sion (Suïssa) ja han decidit no lluitar per ser seu després de consultar-ho amb la seva població. La candidatura italiana s’ha vist perjudicada per guerres internes i falta de suport públic, ja que inicialment la idea era unir en un sol projecte Milà, Torí -que ja va ser seu dels Jocs el 2006- i la històrica estació de Cortina d’Ampezzo. Finalment, Estocolm viurà eleccions municipals el 2018. L’actual alcaldessa, socialista, s’oposa a la candidatura, defensada pel Comitè Olímpic Suec.

Barcelona, doncs, podria sortir com a favorita el 2026, ja que el Comitè Olímpic dels Estats Units ha anunciat que tres ciutats (Salt Lake City, Reno i Denver) s’han interessat per ser seu dels Jocs del 2030, motiu pel qual dins dels despatxos del COI es prioritzen uns Jocs a Europa el 2026 i uns al continent americà, ja sigui als Estats Units o al Canadà, el 2030. Amb dos catalans amb càrrec al COI (el vicepresident primer Joan Antoni Samaranch i el director general adjunt Pere Miró), la candidatura catalana es mostra optimista, segons fonts consultades per l’ARA, tot i saber que en principi només arriba a temps per inscriure’s de cara al 2030. El COI, però, ha acceptat visitar Catalunya dins les dates destinades a les candidatures per al 2026. En espera d’una consulta popular a Calgary, ara mateix només camina amb pas ferm la candidatura de la ciutat turca d’Erzurum, una candidatura que dins del COI no genera consens pel debat que provoca la falta de respecte pels drets humans a Turquia.

Noves normes del COI

Per tornar a activar la proposta també ha sigut clau un canvi de normativa del Comitè Olímpic Internacional, que, veient com costa atraure candidatures en temps de crisi, ha canviat la normativa que obligava les ciutats a liderar candidatures. Ara també poden optar a ser seus les regions. I, per tant, han canviat les normes que obligaven que totes les proves es fessin a una hora i mitja, com a màxim, d’una ciutat. Així, a diferència del primer projecte, ara les seus serien a tot el Pirineu, amb esdeveniments a la Vall d’Aran o l’Alt Urgell. Des de la Generalitat, de fet, s’aposta per aquesta candidatura per poder millorar les comunicacions amb el Pirineu.

El suís Gilbert Felli, de fet, visitarà aquests dies les estacions d’esquí de la Cerdanya i la Vall d’Aran, a més de les instal·lacions i l’aeroport ubicats a la Seu d’Urgell, on es trobarà amb diferents integrants de les federacions esportives i membres de l’administració. En aquesta visita, Felli anirà acompanyat d’una delegació de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Gerard Figueras, secretari general de l’Esport. A més, la delegació visitarà els espais que volen acollir competicions a la ciutat de Barcelona, així com la Marina del Prat Vermell, espai proposat com a vila olímpica. L’última jornada es tancarà amb una visita a les instal·lacions del FC Barcelona per conèixer el projecte de l’Espai Barça i el nou Palau Blaugrana, que inclourà una pista de gel que també podria acollir competicions.

L’actual govern municipal va aparcar el projecte el 2017, però ara l’Ajuntament dona suport a la proposta liderada per la Generalitat, perquè implicaria poca despesa a la ciutat, ja que els escenaris escollits ja existeixen o, en el cas del nou Palau Blaugrana, el construeix el Barça. La Generalitat considera que la candidatura seria clau per ajudar a millorar les comunicacions entre Barcelona i el Pirineu, ja que el COI destinarà més de 300 milions d’euros per ajudar la candidatura guanyadora, que es coneixerà el setembre del 2019 a la sessió del COI a Milà.

Les possibles rivals en la cursa pel 2026

Sapporo (Japó)

Seu dels Jocs del 1972, la ciutat japonesa tenia previst presentar-se per al 2026, però últimament ha admès que potser s’espera fins al 2030 per tenir temps per construir un nou ferrocarril d’alta velocitat. A més, després de dos Jocs seguits a l’Àsia (2018 i 2022), al Japó saben que tindrien poques opcions el 2026.

Erzurum (Turquia)

Després de veure com Istanbul va ser derrotada en tres curses olímpiques per organitzar uns Jocs d’Estiu, el govern d’Erdogan aposta pels Jocs d’Hivern a l’est del país, en una ciutat que va ser seu dels Jocs d’Hivern de la Joventut. La candidatura ja ha estat presentada, però genera debat al COI perquè es considera que no interessa un estat acusat de no respectar els drets humans.

Estocolm (Suècia)

El Comitè Olímpic Suec va anunciar que presentaria la candidatura, però el Partit Socialdemòcrata Suec, que controla l’alcaldia ara, va rebutjar la idea. El Comitè Olímpic, però, segueix endavant involucrant ciutats pròximes, amb l’esperança de fer canviar d’opinió la capital.

Calgary (Canadà)

El 13 de novembre del 2018 els ciutadans de Calgary, seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1988, podran votar en un referèndum si donen suport o no a la candidatura. Si guanya el no, la ciutat canadenca es retirarà malgrat tenir el suport del Comitè Olímpic Canadenc.

Milà i Torí (Itàlia)

El Comitè Olímpic Italià ha confirmat que segueix endavant una proposta per fer tornar els Jocs Olímpics d’Hivern a Itàlia, tot i que la candidatura ha viscut una guerra interna que encara no s’ha tancat entre les ciutats de Milà i Torí. El projecte vol portar algunes proves a Milà, d’altres a Torí i la major part a la històrica estació de Cortina d’Ampezzo, seu dels Jocs el 1956. El COI, però, dubta, ja que serien els segons Jocs en 20 anys a Torí, que va ser seu el 2006. A més, l’alcalde de Milà ha afirmant que la seva ciutat no està interessada en el projecte.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF