Només hi ha un campió i sempre és Zeljko Obradovic
Hi ha tres tres característiques de Zeljko Obradovic que resumeixen la seva personalitat i que són imprescindibles per explicar la victòria del seu equip, un Panathinaikòs que ahir es va imposar al Maccabi Electra Tel Aviv (70-78) en el partit decisiu de la final four de Barcelona: obsessió competitiva, talent humà i capacitat tàctica.
Pocs minuts després de guanyar el seu vuitè títol de l'Eurolliga, el doble que la resta d'entrenadors que més en tenen (Alexander Gomelsky, Pedro Ferrándiz, Bozidar Maljkovic i Ettore Messina), Zeljko Obradovic va atendre els mitjans de comunicació en roda de premsa. "Què sents?", va ser la primera pregunta. "És bonic guanyar, però dimarts tenim entrenament i no ens podem relaxar. Jo no visc del passat ni del present, sinó del futur", va contestar, i es va retratar com un entrenador obsessionat a competir, a ser cada dia millor.
El tècnic serbi va aprofitar la segona pregunta per tenir un detall amb un bon amic. "Abans del partit he rebut un missatge de Josep Maria Izquierdo, que va ser el meu entrenador ajudant al DKV Joventut. Tenia entrada per a la final, però no ha pogut venir perquè el seu pare ha mort i em demanava que li dediqués el triomf; així ho faig", va assegurar Obradovic.
No va ser l'únic detall del seu talent humà, ja que uns segons després de guanyar, en lloc d'imitar José Mourinho i córrer com un boig per la pista, el tècnic va adreçar-se a la banqueta del Maccabi, on va consolar un per un tots els rivals derrotats. A cadascun en el seu idioma.
La tercera característica que defineix Zeljko Obradovic té a veure amb la seva capacitat tàctica. Com més importància té el partit, menys càrrega estratègica. El tècnic va donar la pilota a Dimitris Diamantidis (MVP de la final) i va ordenar començar tots els atacs amb un bloqueig directe, central o lateral. Una senzilla disposició tàctica que va destrossar el Maccabi. El jugador interior va anar canviant, de Vougiouskas a Batiste passant per Maric, mentre que l'exterior sempre va ser el base grec, immillorable a l'hora de llegir si l'avantatge la tenia ell o si, en canvi, estava en la continuació del pivot. Sovint ni en un lloc ni en l'altre, sinó en el tirador exterior, que es quedava sense defensor.
"És un exemple"
David Blatt, entrenador del Maccabi, va tractar de reaccionar situant el seu equip en defensa zonal, però aquest esforç no va tenir recompensa. "Diamantidis és molt bo perquè condiciona el joc en moltes àrees diferents. Zeljko Obradovic? És un exemple per a tots els que ens dediquem a això", va dir.
