Només Cristiano afina la punteria contra un Celta descarat

El Madrid va derrotar el Celta amb dos gols de Cristiano Ronaldo, en un partit estrany que tant hauria pogut acabar amb golejada blanca com amb un gol del Celta a l'últim minut. No hi va haver mig del camp i els noranta minuts van ser una successió de contraatacs i passades llargues. Una moneda llançada a l'aire que va caure del costat madridista, amb més físic i recursos. I això que el Celta va ser valent d'entrada, però li va faltar experiència i, sobretot, qualitat per rematar la feina.

Abel Resino no es va arronsar i va fer una aposta descarada per acular el Madrid a la seva àrea, conscient que després del partit de Champions no tindrien les cames tan fresques. Ho va aconseguir, però només durant els primers vint minuts. Després de dues bones intervencions del porter Diego López, els davanters blancs van agafar la pilota i ja no la van deixar fins al descans.

El Madrid va tardar vint minuts a xutar a porteria, però un cop s'hi va posar semblava no tenir aturador. Rematades a boca de gol i des de mitja distància. Xuts que atrapava el porter Javi Varas, que rebotaven en un bosc de cames, que anaven al pal o que sortien desviats. Tot plegat, per arribar al descans amb empat a zero. El resultat semblava del tot incomprensible.

El 0-1, de rebot

Mourinho va moure la banqueta per fer entrar Xabi Alonso, Kaká i Higuaín. La intensitat era inferior, però els blancs remenaven la pilota amb una mica més de criteri. Finalment va arribar el primer gol: en un xut des de la frontal, la pilota va rebotar en la defensa i va quedar morta als peus de Cristiano, que només va haver d'empaitar-la.

Amb 0-1 va augmentar la intensitat de joc dels dos equips. Sobretot del Celta, que va saber reaccionar de pressa, tornar a sortir de la cova i trobar el premi del gol en l'acció posterior, per mitjà de Iago Aspas, amb un xut que va rebotar a les cames de Pepe. Malgrat tot, el Madrid, amb un penal que va forçar Kaká, va tornar a situar-se per davant en el marcador.

Una hora sense gols, un quart amb alternança al marcador i un quart d'hora més per jugar. No hi havia mig del camp i la pilota anava de porteria a porteria. El Celta ho provava amb centrades des de la banda. El Madrid, en canvi, confiava a recuperar i sortir a la contra per rematar el partit. Higuaín en va tenir dues de molt clares, però incomprensiblement no va marcar. Com també en va tenir dues de molt clares el Celta, amb un tir des de l'àrea petita i una rematada al travesser.

Era un combat que hauria pogut acabar amb victòria per KO. El Madrid, però, es va conformar a derrotar el Celta als punts.