Lluís Carreras no farà ascendir l’equip, més aviat acabarà fent-lo descendir, però li haurem d’agrair haver-nos deixat una sentència per a la posteritat, si és que en aquest club encara es pot pensar a deixar alguna cosa als que vinguin darrere. “Fracassa qui es toca els ous, i jo no me’ls toc”, va dir el tècnic en acabar el partit, no sabem si per intentar llevar-se la responsabilitat de damunt o, sense voler-ho, carregant amb tota ella a l’esquena. O allà mateix.
Perquè no és qüestió de tocar-se els ous. El problema d’aquesta plantilla no ha estat mai l’actitud, sinó més aviat l’aptitud. No era “la millor plantilla de Segona Divisió”, com ens havien volgut fer creure. Ara bé, tampoc tan dolenta com per perdre cinc partits consecutius i ser incapaç de fer un gol. Va ser l’entrenador qui va assenyalar l’actitud dels jugadors enviant-los a la dutxa. Però els jugadors, que seran dolents però no curts, corren. El problema és que no saben cap a on.
Fracassar és, simplement, no tenir èxit en allò que et proposes. Et toquis els ous o no. Així que a vegades no passa res per admetre que has fracassat, i una manera molt honesta de fer-ho és admetre que allò que t’havies proposat era massa enfora de la teva capacitat. I si Carreras hagués tingut el valor d’admetre això, seria quan veritablement el podríem disculpar. Perquè capgirar la situació d’aquest equip, i en definitiva d’aquest club, no sembla a l’abast de ningú.
El Mallorca d’avui, una rialla a un punt del descens a Segona B, és el resultat d’un fracàs col·lectiu, així que haurien de ser molts els que s’estiguessin tocant allò que no sona. Així que el problema deu ser d’incapacitat i, el que és pitjor, d’irresponsabilitat. I aquí és quan s’ha de començar a mirar de dalt cap a baix. L’Eibar ens fa enveja, i no perquè tingui mig ascens a la butxaca, sinó perquè representa una institució digna d’orgull, no com aquí, que ens fan caure la cara de vergonya.
Sent trist això, s’haurà de resoldre en un altre moment, si és que té solució. Ara queden cinc partits i només queda confiar en la sort, una vegada que entrenador i jugadors ens confirmen que fan tot allò que saben, però això no basta. El Mallorca podia haver guanyat el partit d’ahir i no ho va fer. Potser és que això tampoc no té solució. Per això mateix, just hem de confiar en la sort.
