CAMINS CREUATS

No ho intentin a casa seva, només per a professionals

Aquests dies ha generat molta polèmica una notícia que ha sortit a la llum després d’una conferència del Dr. Palfreeman, metge de l’equip ciclista professional Sky, sobre rendiment i calor. L’Sky vol que Froome arribi assedegat al Tour, i no parlen de set de victòria, com es diu recurrentment en periodisme esportiu. Titulars com aquest es fan ressò de les estratègies del metge de l’equip britànic perquè el ciclista sigui més competitiu a la volta francesa mitjançant una deshidratació funcional provocada.

S’explica que el metge fa arribar el ciclista anglès a un estat de deshidratació concret per perdre prou pes per aconseguir que redueixi uns segons a les etapes de muntanya. Per enganyar la ment i no tenir sensació de set, li fa glopejar col·lutori per sentir frescor, i prendre paracetamol -que és analgèsic i regulador de la temperatura corporal- i un antidepressiu per millorar el rendiment amb calor -aquest antidepressiu no és a la llista de substàncies dopants, però és una de les vigilades.

M’escandalitzo! I no pel que puguin fer en Froome i el seu metge -seria ingenu pensar que l’esport d’elit és sa, i aquest és un altre debat-, sinó per la repercussió que això té en els esportistes amateurs. A partir d’unes càrregues i intensitats, l’esport deixa de ser sinònim de salut i cada cop hi ha més esportistes amateurs que per aconseguir un bon rendiment travessen aquesta barrera.

Afortunadament, també augmenta la conscienciació de la necessitat d’una bona alimentació i hidratació, de seguir uns paràmetres marcats per un entrenador, de fer tractaments de fisioteràpia i controls mèdics, de suplementar-se amb complements alimentaris per, dins de l’exigència a què se sotmet el cos, mantenir-se tan sa com es pugui. Però alhora, també hi ha cada cop més esportistes que, en comptes de deixar-se aconsellar, tiren del que llegeixen a internet o senten d’aquí i d’allà sense contrastar-ho o que posen en pràctica experiments com podria ser aquest del Dr. Palfreeman sense tenir en compte que no estan sota vigilància mèdica, ni tenen les capacitats ni les necessitats dels esportistes d’elit. He arribat a veure com en una cursa popular s’emportaven un corredor i l’ingressaven d’urgència per desmais repetits a causa d’una aportació massa alta de potassi sumada a una hidratació insuficient. El resultat: un ronyó crònicament malalt.

A vegades entenc que els qui s’ho miren des de fora ens prenguin per sonats! Val la pena posar en una balança les prioritats i tenir clar quin pes ocupen l’esport i la salut en les nostres vides.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF