Esports 09/05/2011

No es pot evitar: Iniesta inicia, crea i finalitza

Natalia Arroyo
2 min

Contra el Barça, un entrenador ha de prioritzar. Davant dels infinits perills que planteja el futbol dels de Guardiola, els rivals han de triar on creuen que hi haurà la clau del matx i centrar-hi tots els esforços. No s'ignoren els danys col·laterals d'aquesta aposta per frenar un sol perill, però s'intenten minimitzar o condicionar.

En aquesta dicotomia, Pochettino va triar la creació. Va entendre que, si aconseguia que el Barça toqués lluny de la porteria de Kameni, si obligava Xavi, Iniesta i Messi a venir a rebre gairebé entre centrals i en camp propi, podria treure un bon resultat del Camp Nou. És cert que la decisió de l'Espanyol va tenir el primer efecte que havia calculat, i els pilotaires culers van haver de baixar molts metres per construir els atacs. Però, com totes les decisions, tenen conseqüències, que en aquest cas van acabar sent més dramàtiques que si els blanc-i-blaus haguessin optat per un altre camí.

Aparèixer entre línies

L'Espanyol va sortir agressiu, atrevit. Va tenir uns minuts de possessió i presència al camp del Barça, però, de mica en mica, va anar reculant. No per voluntat i sí per inèrcia. Xavi i Iniesta, com Pochettino havia previst, van començar amb protagonisme en la iniciació de les jugades, però no en la creació. Era, sobre el paper, la millor estratègia per evitar arribar al punt crític: la finalització.

El problema periquito va ser que, en la seva voluntat de ser un bloc curt, recollit en un espai d'entre 25 i 30 metres, amb la línia defensiva molt avançada i un mig del camp de cinc homes replegats, va deixar una zona de ningú que aviat trobaria invasor. Era un espai reduïdíssim, és cert; un espai amagat i, aparentment, ben protegit per nou homes de l'Espanyol, però va acabar sent un espai en què el Barça va tocar amb molta comoditat. Massa. Iniesta i Messi van combinar com van voler i Pedro, amb finta prèvia, també va aparèixer sovint. Villa, al límit de la línia més profunda, també va aprofitar-se d'aquesta facilitat en les triangulacions per rebre a la creueta de l'àrea i buscar el xut.

Fontàs, la zona dèbil

Al minut 24, l'Espanyol va detectar que, si bé no podia discutir la possessió al Barça, havia d'intentar trobar la millor manera de connectar amb un Osvaldo sempre perillós, però molt desassistit. Pochettino va canviar de banda Verdú, ahir reconvertit en fals extrem, per ubicar Callejón a la zona que defensava Fontàs. Lateral improvisat, el del planter va patir per trobar la posició adequada. Va caure en els paranys d'una finta i va ensenyar l'esquena en alguna ocasió.

Els periquitos van ser més descarats en la segona meitat i van buscar les pessigolles a un Fontàs valent, però dubitatiu. Callejón va seguir insistint per aquella banda i Osvaldo va exagerar les caigudes a la zona defensada pel de Banyoles. Piqué, desplaçat, va patir en algun u contra u amb l'argentí. Potser per això, i per anar donant minuts al recuperat Abidal, Guardiola el va substituir quan faltaven vint minuts.

El partit va anar morint sense que res amenacés el resultat favorable dels blaugranes, que van mirar de gestionar la pilota i els minuts amb aquell punt de prudència però sense renunciar a mirar la porteria de Kameni. L'Espanyol va buscar el gol, però no va estar encertat.

stats