TOT COSTA

No em renyin

Exigeixo al meu equip alguna cosa més que als altres, alguna cosa més que guanyar

El culer arriba a la final de Copa a mig camí entre el desencís i el sentiment de culpa per no celebrar com cal la possibilitat d’obtenir un títol i un doblet més. Dic jo que no té sentit haver posat tants esforços per remuntar l’eliminatòria de quarts contra el Sevilla o per guanyar al Bernabéu a la tornada de semifinals perquè ara ens rellisqui la final. Però també és cert que els primers que no transmeten entusiasme, tot i que estic convençut que aquest vespre competiran com sempre que ensumen un trofeu, són els mateixos futbolistes.

I no transmeten entusiasme perquè hem hagut d’esperar tres setmanes des del cataclisme d’Anfield perquè les dues grans patums del vestidor ens expliquessin en primera persona quin és el seu estat d’ànim, i perquè el capità fa una autocrítica severa -que s’agraeix- però alhora ens admet que, just abans de jugar una final, encara s’estan recuperant de les ferides de Liverpool. O perquè és evident que hi ha algun futbolista que ha prioritzat disputar la Copa Amèrica amb la seva selecció que jugar una final amb el seu club. Passa en totes les feines que, quan ja perceps l’arribada de les vacances, tot es fa més feixuc i qualsevol contratemps es fa més incòmode que durant la resta de la temporada. Però el Barça no es pot permetre abaixar els braços justament ara, i no pot enfrontar-se al València amb un posat rutinari, perquè als de Marcelino els sobra la il·lusió que es troba a faltar entre els barcelonistes.

Més enllà del marcador de la final de demà, em sembla una bona notícia que tant el president Bartomeu com el capità Messi hagin blindat l’entrenador abans de la final, no pas perquè m’enamori Valverde sinó perquè seria un disbarat que el seu futur depengués d’un partit. Si tots estan d’acord que el tècnic no és culpable de res, endavant. Fins i tot els accepto, tot i que no el comparteixo, el qualificatiu de magnífica per a la temporada actual.

El que no m’agrada és que el president digui que hi ha culers que desmereixen el títol de Lliga, perquè no és veritat. Segur que n’hi ha que estan desinflats per la Champions i també n’hi ha que estem desencantats pel recorregut insípid del curs, més enllà de la collita de títols. Però tothom entén la dificultat i el mèrit de guanyar un cop més el campionat de la regularitat. Si al president -i crec que als futbolistes també- li és igual si l’equip fa un futbol vulgar, ho celebro. Però els prego que no em renyin per exigir al meu equip alguna cosa més que als altres, alguna cosa més que guanyar.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF