Navarro, adeu amb un mig somriure
Navarro s’acomiada del bàsquet admetent que es retira perquè el Barça no comptava amb ell
Barcelona“Ha arribat el moment de deixar-ho”. Joan Carles Navarro va posar ahir punt final a la seva carrera. De manera oficial, més justa, en un acte més a l’altura de la seva llegenda a l’Auditori 1899. No acaba d’arribar-hi, per timings i pel background que amaga l’adeu del millor jugador de la secció del Barça. “És el comiat d’una llegenda, un moment històric. La seva empremta és inesborrable”, comentava Josep Maria Bartomeu, bastint ponts. El president s’esforçava per endolcir l’escenari i les relacions entre club i escorta. Estan allunyades, però s’han d’acostar. Navarro seguirà treballant al Barça com a mànager esportiu de la secció de bàsquet. Serà el seu nou càrrec, fet a mida. El seu rol es repartirà entre funcions institucionals i esportives, focalitzades en el planter i el salt al primer equip. L’ex-NBA dels Memphis Grizzlies posarà a disposició dels jugadors el seu bagatge de més de dues dècades. Lliçons i raonaments des de la graderia i els despatxos. La Bomba no tornarà a posar-se unes malles tèrmiques i unes sabatilles. És la decisió del Barça. Era un secret del domini públic i ara és una veritat enregistrada per desenes de càmeres i micròfons. El de Sant Feliu de Llobregat no es retira voluntàriament. L’ staff tècnic, de bracet amb els màxims dirigents de l’entitat, va comunicar-li aquest estiu que no comptaven amb ell per al projecte 2.0 de Svetislav Pesic. Una decisió que Navarro no va entendre -i sembla que no entén- però que va haver d’acatar. “M’hauria agradat que la història fos diferent. Vaig acabar bé físicament, però hi va haver reunions i em van dir que no seguiria a l’equip, que havia de fer un pas al costat, tancar la carpeta i assumir-ho. Ha sigut un estiu difícil. Però bé, la decisió ja està presa”, va comentar.
Retirada per obligació
A mesura que avançava la roda de premsa va anar polint el seu discurs, entre la veritat i la prudència de no extralimitar-se amb l’empresa que li seguirà pagant les factures. “Al principi molesta, perquè et conviden a deixar una cosa que has fet durant trenta anys. Però conversant amb tots els directius, amb el president, vam arribar a aquesta conclusió. Ells pensaven que era el moment de fer un pas, i ja està, ara toca mirar endavant. He girat full, bé, he hagut de girar full. Quan veig vídeos de l’equip entrenant-se no puc evitar estar trist. El bàsquet ha sigut la meva vida. Costa, però haig de fer-ho. Ara haig d’aprendre, veure com funciona tot. Crec que amb la meva experiència puc aportar coses”, va apuntar. El Barça va posar en marxa la seva particular agenda d’homenatges. Des d’un acte institucional al Palau Blaugrana fins a l’estrena d’un espai museu dedicat a la seva vida, passant per un documental a Barça TV i l’habitual comiat sobre el parquet. Serà el dia del clàssic de la Lliga Endesa contra el Reial Madrid (cap de setmana del 24 i 25 de novembre). Durant el partit el club penjarà la seva samarreta al sostre del pavelló blaugrana, amb la resta de mites de les seccions professionals. Ni el component sentimental ni l’actitud coral de l’entitat, ara sí, rendida a l’estrella estatal, van poder dissimular el descontentament. Els convidats a l’acte es miraven entre ells. Les paraules de Navarro van ser directes. No va voler amagar-se ni dissimular. La seva dimensió justifica la seva sinceritat des del punt de vista blaugrana. Va evitar emocionar-se, però va ser impossible. El campió del món amb Espanya només va mantenir la serenor en el torn de preguntes i durant els primers minuts, repassant paraules ja escrites, controlades.
“Estic molt agraït a tothom. Al club, que m’ho ha donat tot, amb grans moments, d’altres no tan bons, com en l’última etapa. Gràcies a la família, que van fer que entrés en aquest món. Gràcies als companys, que m’han fet millor persona. A la gent que fa una feina menys visible, però que és superimportant. No em vull oblidar dels entrenadors i dels aficionats. Amb ells hem guanyat títols i hem viscut moments històrics”, va comentar, en un Auditori 1899 engalanat amb les seves fites, davant la primera plantilla culer i il·lustres com Víctor Sada; Juan Antonio San Epifanio, Epi ; Roberto Dueñas; Ricky Rubio; Jordi Trias, i Marc i Pau Gasol. La presència dels NBA i especialment del jugador dels San Antonio Spurs va sumar emotivitat a l’acte. “Gràcies al Pau, al Ricky i al Marc. Sou referents mundials i sou aquí. A tu, Pau, què et puc dir? T’he estat esperant, perquè volia tornar a jugar amb tu una altra vegada, però no ha pogut ser”, va dir, entre el desig i la resignació. Navarro s’ha d’adaptar a la seva nova vida i el barcelonisme a no tenir el seu referent. El Barça inicia avui una nova era a la final four de la Lliga Nacional Catalana ACB. El Baxi Manresa (20 hores, Esport3) serà el seu rival a les semifinals. El MoraBanc Andorra i el Divina Seguros Joventut disputaran l’altre partit (18 hores, Esport3).
ó.
