Nani Roma: "Amb més rodatge, puc guanyar Peterhansel"

Nani Roma (Folgueroles, 17 de febrer del 1972), ja acumula 17 participacions al Dakar. Després del triomf el 2004 en motos, busca la victòria en cotxes. Enguany s'ha quedat a només un pas i és optimista de cara a l'edició del 2013.

Ja de baixada després de les emocions i de l'adrenalina del Dakar?

Després de la intensitat de la cursa i de tots els entrenaments, ara estem una mica de baixada. Intento reposar abans de pensar en la temporada que ben aviat començarà. Toca estar amb la família. Tot i que els nens van al col·le, cada moment que passem tots junts a casa és intens.

Parles de descansar, però aquest cap de setmana has participat en una cursa sobre gel al Grandvalira circuit.

Sempre hi participo, m'agrada molt! És per disfrutar! Passem d'estar a 40 graus a la sorra, a estar a menys 10 sobre gel. La superfície canvia, però sempre és divertit competir en coses diferents i penso que va bé per mantenir-me en forma.

Aquest Dakar has guanyat tres etapes i has aconseguit la millor classificació en cotxes. Satisfet?

Estic molt content de com ha anat. No era fàcil, però hem corregut molt bé. Hem d'estar més que satisfets i contents, però més que pel segon lloc -que satisfà molt- per com hem corregut i com hem fet les coses. Ser segon ha estat de conya.

Ha estat el teu millor Dakar?

Pel que fa a com ho hem fet, a banda del que vaig guanyar en moto, penso que hem fet un molt bon Dakar. Sabíem que no podíem cometre errades i córrer així costa. Tal com ha anat tot, aquest és sens dubte un dels meus millors Dakars.

Ha estat el Dakar més dur des que es va traslladar a l'Amèrica del Sud?

No. La primera setmana va ser dura, però només perquè es fa llarg i fa calor -a l'Argentina estàvem a 40-45 graus-, i en la segona setmana ja es va complicar més.

La primera part del recorregut és similar a la que vau fer front el 2011 i va ser on vas abandonar.

Aquest any era una mica diferent, eren etapes més curtes i ràpides i va ser més tranquil dins de la dificultat que per ell mateix té el Dakar.

Llàstima de l'etapa anul·lada.

Era una etapa complicada amb neu en què havíem de travessar els Andes i no vam poder arribar a l'especial. Si no la fas, la primera setmana ja queda trencada. A més, l'última etapa a l'Argentina, a Fiambalá, la nit abans va ploure molt i ens vam trobar les dunes molles. Això també fa que sigui més senzill.

El Perú, doncs, ha estat un gran descobriment?

Allò va ser complicat! No ens imaginàvem trobar el que ens vam trobar!

Deies que havies fet pocs quilòmetres amb el Mini abans del Dakar, però vas acabar segon!

Si poguéssim haver fet més quilòmetres, si hagués conegut més el cotxe, segurament la primera setmana hauria pogut anar una mica més de pressa, sobretot veient l'evolució feta durant la segona setmana.

Encara tens contracte amb Mini per un any més. Peterhansel pot començar a tremolar?

Tot i el bon resultat d'aquest any, a vegades les matemàtiques no funcionen [riu]. Però tocant de peus a terra i veient que aquest any havia fet poques curses abans del Dakar, l'any vinent puc arribar molt bé. Ens hem vist amb possibilitats i amb capacitat de guanyar i, sabent això, saps que tard o d'hora el triomf arribarà. Això ens motiva.

Veus que Peterhansel pot tenir rival en les pròximes edicions?

Els anys van passant. Jo visc el dia a dia del Dakar amb ell i veig els seus punts febles. Però ell i el seu copilot fan molt bé les coses i enguany, de tots els pilots, ell era qui va arribar amb més quilòmetres. A més, ha sabut gestionar molt bé la cursa, és qui es mereix guanyar. Però veig que hi ha la possibilitat de guanyar-lo. Amb més rodatge abans del Dakar, puc arribar a guanyar Peterhansel.

De les 17 participacions que portes al Dakar, amb quina et quedes?

Cadascuna ha tingut coses especials. Evidentment, em quedo amb la primera, perquè és el primer cop i tot és molt estrany. També amb la que vaig guanyar en moto, i em quedo amb aquesta en cotxe.

Creus com Marc Coma que amb algunes decisions de l'organització es perd l'esperit del Dakar?

I tant, i sobretot amb la decisió d'aquest any, en què li van treure temps a Despres. L'organització no va estar encertada. En els ral·lis raid, ser espavilat i passar pels llocs difícils sense aturar-te forma part del joc. Espero que no vagi més enllà, ja que, si no, si jo em quedo plantat en una duna també puc anar a reclamar.

I també pel que deies, etapes curtes, molt ràpides... Sembla que s'està valorant més la velocitat.

Tot fa que es deteriori una mica el que és un ral·li raid com aquest. No és només córrer, és ser espavilat, passar pels llocs, no plantar-te...