28/03/2018

Un Mundial entre el Barça i el Madrid

2 min
David de Gea i Gerard Piqué

Qui no es conforma és perquè no vol. Aquesta temporada està resultant ser bastant desastrosa per al Reial Madrid, allunyats del títol de Lliga, eliminats de la Copa, però això sí, encara vius a la Champions. Però resulta que té la particularitat que hi ha una competició que es juga cada quatre anys que se l’estan fent seva. Estic parlant evidentment de la selecció espanyola i del Mundial.

No ens enganyem, els espanyols sempre han sigut una afició molt més de clubs que de la selecció. Segurament perquè, com a estat, Espanya també és una unió de diferents cultures i tradicions i això fa que no hi hagi aquesta bogeria cap a la bandera, l’himne i la selecció com pot passar en països com l’Argentina, per exemple. No cal anar gaire enrere per recordar que es comptava quants jugadors del Barça i del Madrid anaven a cada convocatòria. O quan discutien si Clemente portava només jugadors bascos o quan Oleguer va renunciar a anar-hi. Ara últimament s’ha generat un debat sobre la implicació de Piqué o sobre si Xavi i Puyol es tapaven les mitgetes perquè no es veiés la bandera espanyola. En definitiva, per a la majoria de mitjans de comunicació i d’aficionats, les aturades de seleccions serveixen per barrejar política i futbol més que per anar tots a l’una amb la selecció.

Sense anar més lluny, l’altre dia un aficionat madridista i espanyol em reconeixia que no celebraria un gol de Piqué encara que fos el que els donés el Mundial. Però en canvi n’hi ha d’altres que pensen que celebraran molt més aquesta Copa del Món de Rússia, en cas de guanyar-la, que no pas la de Sud-àfrica. Perquè aquella es va relacionar massa amb el Barça. Era la generació de Piqué, Puyol, Iniesta, Busquets, Xavi, Pedro... Més de mitja selecció estava formada per jugadors blaugranes. En canvi, ara, el pes el porten jugadors del Madrid. Sergio Ramos, Carvajal, Isco o Marco Asensio són jugadors importants d’aquesta generació. Per això cada vegada que un d’ells surt com l’heroi del partit és també una petita victòria madridista. Perquè segueixen mirant la selecció en clau de club.

I a molts catalans i culers els passarà el mateix. Animaran Messi i voldran que l’Argentina guanyi el Mundial perquè el millor jugador del món estigui content i perquè saben que content encara rendirà millor. I perquè també serà una mica com tornar-li a Messi tot allò que ell ha donat pel Barça.

Molts països viuran amb entusiasme el pròxim Mundial pendents del que faci la seva selecció. Aquí, en canvi, una gran majoria s’ho seguirà mirant en clau de club.

stats