Morro d’en Grosser, atalaiats sobre les darreres esperonades de la Serra

PalmaEl cap Fabioler i el cap de Formentor constitueixen l’inici i el final de la costa brava mallorquina, la que correspon a la serra de Tramuntana. La nostra ruta passa per damunt els penya-segats de les marines de l’Evangèlica, del Rajolí i de les Bases. Caminarem fins al mirador d’en Josep Sastre, un de tants que impulsà el Foment del Turisme de Mallorca en una època molt més compromesa amb el paisatge i la cultura que no ara. Antigament aquest promontori rebia el nom de cap d’en Grosser i així el denomina Joan Binimelis en la seva descripció de l’illa de Mallorca (1595) tot afirmant que “el promontori d’en Grosser és un muntanya alta que descobreix molta mar, i està en un dels dos extrems de l’illa”. També apareix amb aquest nom al mapa del cardenal Despuig (1784) i al Viaje a las villas de Mallorca (1789) de Jeroni de Berard.

La ruta

00’ Iniciarem la marxa des de l’aparcament públic del coll de la Gramola (km 106 Ma-10 Pollença-Andratx), condicionat especialment per a tots els senderistes que inicien alguna de les rutes possibles des d’aquest punt de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). El topònim res té a veure amb un tipus d’aparell musical antic, sinó més bé amb el nom de la família propietària de les terres que ja apareixen documentades el segle XIII.

Des de l’últim incendi que desgraciadament assolà tota aquella zona d’Andratx, el paisatge ha canviat molt. Sortosament, les cendres, les pedres i el silenci posteriors al desastre ecològic del 2013 han deixat passar un nou escenari que reverdeix lentament, dia rere dia. Una panorama que, tot i la tragèdia, ens permet veure ara la conformació d’aquell espai amb marjades i camins, rotes i horts. Des de l’aparcament, ens dirigim, seguint els indicadors de GR-221 en direcció a s’Arracó pel camí de les rotes de l’Hereu, cap a una pista que trobarem a la nostra dreta (oest/nord-oest). Tot d’una encararem una pujada suau que ens permetrà gaudir a la nostra dreta d’una panoràmica més ampla del comellar de la Guixeria i de les cases del Rajolí, als peus del puig de l’Evangèlica (436 m). 05’ Un cop superat un collet, amb dos xalets a la dreta, el camí de terra planeja i ja copsam una visió més completa de la moleta de l’Esclop de Galatzó, a la nostra esquena. A poc a poc entram dins l’àmbit del Campàs: on abans es combinaven la pineda i els sementers, ara tots just hi trobam velles rotes sobre les quals reverdeix lentament el paisatge. A la nostra esquerra 10’, s’alça esquerpa una petita cadena muntanyosa que comença pel penyal de n’Anglada (419 m) i continua amb els puigs del Voltor (Moltó en alguns mapes) i del Campàs, de 484 i 487 metres, respectivament.

20’ El camí de carro volta ara cap a la dreta, vorejant un vell figueral, mentre pren altura per superar el coll de les Pedrisses (395 m). Tot seguit torna a descendir uns metres i ja es manté estable fins a la zona de les Basses, als peus del Putxet dels Guixers (342 m). Ja tenim, just davant nostre, el puig de la Paret del Moro (472 m), amb la seva inconfusible cinglera pàl·lida, i a la dreta el puig de les Basses (493 m), el nostre objectiu.

50’ Arribam a la cruïlla on el GR-221 gira a l’esquerra en direcció a s’Arracó. Nosaltres hem de seguir la pista que tenim ben davant i que inicia un ascens breu fins a assolir un grupet de barraques disseminades a ambdós costats del camí, les Basses. Aquí mateix, i escampats arreu, s’hi troben diferents jaciments on els arqueòlegs han trobat restes de fortificacions, habitatges i enterraments que, com un saluet, ens traslladen la remor antiga i profunda d’assentaments humans en èpoques prehistòriques, romanes, musulmanes i medievals.

1h00’ Allà on acaba la pista de terra s’inicia un tirany que en direcció a oest remuntarà el penyalar del cap Fabioler. A la dreta, veurem un altre senderó que en cinc minuts en menarà fins a una miranda natural, les Bardes, sobre el fondal de les Basses. 1h20’ Trobam un fita immensa sobre un planiol, entre el puig de les Basses, a l’esquerra, i el cap Fabioler, a la dreta. Cap a aquest extrem ens dirigirem ara, fins al mirador d’en Josep Sastre 1h20’, promogut pel Foment de Turisme de Mallorca i que des dels seus 450 metres ens ofereix una visió espectacular de la Dragonera, amb els seus cingles verticals i esborronadors. Ens trobam davant l’última esperonada de la serra de Tramuntana abans de capbussar-se dins la mar de Ponent. Des d’aquesta miranda també copsam amb la mirada la vall de Sant Josep, on s’ubiquen les cases de la Trapa, antic monestir trapenc (1810-1820).

El cap Fabioler (també dit Morro d’en Grosser) i la marina de les Basses són l’escenari d’una de les rondalles recollides per l’Arxiduc en la qual es relaten els freqüents estira-i-arronsa que El pastor del pou de ses basses tenia amb els pirates que rondaven per la costa. En una d’aquestes topades “el trobaren deu o dotze moros i l’encalçaren. Ell fugí per una filera d’esculls, i no s’aturà fins al darrer de tots molt enfora, i allà se posà a tocar el flabiol, i a riure’s dels moros, que tenien por de passar els esculls i no el podien agafar. Els moros li deien: ja t’agafarem, ja, qualque dia. No t’escaparàs de nosaltres.” Desconeixem si existeix alguna relació entre la rondalla i el nom actual del cap, però en tot cas ens resulta altament atractiva la imatge del pastor tocant el flabiol sobre una barrera d’esculls.

Aquest mirador també és un bon lloc per recordar la història recollida a Palma, Sant Llorenç i Son Servera per mossèn Antoni Maria Alcover, Es fill des pescador, que narra les aventures fantàstiques de l’únic fill d’un pescador d’Andratx entregat per son pare com a expiació a una bèstia marina. La trobarem en el segon tom de les Rondalles Mallorquines.

Ara toca tornar enrere fins a la fita monumental 1h25’, voltar a la dreta i seguir el camí en direcció a la Trapa. Aviat el senderó s’acosta a la carena del puig de les Basses, alhora que se’ns presenta a l’esquerra un tirany que ens situarà sobre ella. Abandonam el GR i ens dirigim cap a la carena, una esquena d’ase ample i planera que ens permetrà una arribada còmoda fins al cim 1h45’, a la nostra esquerra des del coll. Val la pena aturar-se una estona llarg dalt del puig de les Basses per les belles vistes que ens ofereix de tot el sector de ponent de la serra de Tramuntana. La tornada la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita