Montilivi embogeix en una jornada festiva

Girona"Tot s'ha magnificat, aquí som gent de pau. Venim a passar-nos-ho bé i a gaudir del nostre equip", deia la Laia, sòcia del Girona, encara amb les graderies buides. La resposta dels gironins ha sigut exemplar, tal com s'intuïa en uns dies previs viscuts enmig d'un soroll innecessari. La resposta dels gironins ja va ser absolutament exemplar durant tot el dissabte, on 300 fidels esperaven els blancs, encapçalats per Florentino Pérez, a l'aeroport. Crits, càntics i somriures. Res més. Una satisfacció traslladada a l'Hotel AC Palau Bellavista, seu del Madrid durant les hores precedents al partit, en les quals un centenar de persones guardaven lloc, desitjoses de veure els seus ídols. Sempre amb civisme i cordialitat, allunyats d'aldarulls o polèmiques, Montilivi vivia el primer partit oficial entre el Girona i el Madrid. Els blanc-i-vermells han arribat primer, amb l'autocar immers entre els milers de seguidors que, entregats, traslladaven optimisme als seus. Desitjosos de triomf, l'ocasió bé s'ho valia. Minuts després, era el torn dels visitants. La xiulada, monumental, era previsible. Respectuosa. Sense lloc per a la violència. Faltaven pocs minuts per les tres de la tarda i en poc més d'una hora es jugava un partit de futbol. Només això. Ja durant l'escalfament, l'esbroncada als jugadors del Madrid ha sigut notòria. Sota la senyera, l'estelada o la bandera espanyola. Tot girava al voltant de la pilota, com recorda l'Ivan, que duia el seu fill Vidar a Montilivi, vestits tots dos amb la samarreta blanca. "En cap moment he tingut por de portar el nen, això és una festa. Sabia que ens trobaríem un gran ambient", ha explicat.

A la llotja s'hi podia veure, somrients, Delfí Geli i Florentino Pérez, acompanyats de Ferran Soriano, Pere Guardiola i el nou consell assessor del Girona, amb Jaume Roures com a figura d'impacte. Els 13.382 espectadors –la millor entrada de la temporada– han expressat la pluralitat que regnava a l'estadi en la jugada del primer gol blanc. Si gairebé tothom es posava dret per celebrar el gol de Maffeo i expressava la seva indignació en veure que la pilota impactava al pal, la multitud de seguidors madridistes repartits per Montilivi s'abraçava quan Isco –el seu nom ha sigut corejat a la graderia– situava el 0-1. El minut més esperat, el 17:14, ha estat marcat pels crits d'independència d'un públic que també ha demanat la llibertat dels Jordis i ha ovacionat Puigdemont, tot i que no hi era. El dispositiu de seguretat, a l'altura del que hi va haver en la visita blaugrana, no s'ha vist alterat en cap moment, i s'ha arribat al descans amb una senyora ovació del Girona després d'un primer acte ple d'ais i uis. Ple de futbol. L'eufòria, desfermada només començar el segon temps gràcies a l'empat de Stuani, feia embogir i votar els presents quan Portu marcava el gol de la victòria. Substituïts Borja García, Portu i Stuani enmig de tres espectaculars ovacions, els gironins –que han cantat "Messi, Messi" quan Cristiano ha errat un control– han patit d'allò més en uns últims minuts en què l'empat ha sovintejat en més d'una ocasió. La felicitat, per sort, ha sigut completa, amb l'estadi desfermant il·lusió després del sonat triomf. "Hem vist banderes de tota mena i samarretes de tots colors. Això és futbol, tothom pot expressar el que cregui convenient sempre que no es falti al respecte", deia l'Eduard, que exemplificava així el que s'havia viscut a Montilivi en una cívica jornada que no oblidarà ningú.