MOTOCICLSME

Encara moltes barreres per trencar al Mundial de motos

La presència de dones als equips és residual o inexistent, sobretot en tasques tècniques

Lucía Menéndez en el box de Stop&Go

El món de l'esport, a poc a poc, va acceptant i incorporant la dona en les seves competicions. El bon paper executat i el talent demostrat han deixat palès que la concepció que l'esport és d'homes està obsoleta. Això sí, aquests canvis es fan de manera desigual, en més o menys grau, segons l'esport i la competició. El món del motor, per exemple, encara té molt de camí per recórrer. Si parlem del Mundial de motos, hi ha una dada aclaparadora: entre les tres categories del Mundial (Moto3, Moto2 i MotoGP), només hi ha tres dones enginyeres, una en cada modalitat. Tenint en compte que hi ha un total de 87 pilots –tots nois– que formen part de 37 equips, la situació és clarament desigual.

Tot i que la fotografia no convidi a l'optimisme, fa anys que s'està lluitant perquè el món del motor trenqui aquestes barreres. "En el Mundial sí que pots trobar moltes noies en àmbits com màrqueting i publicitat. Jo no sé si és que ens agrada aquest tipus de llocs de treball o és que s'ha promocionat molt poc que una noia pugui treballar a la part tècnica. Segurament és una mica de tot", explica Lucía Menéndez, l'única enginyera de Moto2, de l'equip OneXox Tkkr Stop&Go. "Aquest és el meu primer any al Mundial. Treballo a la part de Kasma Daniel, el pilot 99 de Moto2. Jo m'encarrego de la gestió dels sensors i d'analitzar les dades extretes de la moto per poder assessorar el tècnic comparant les dades amb el que el pilot diu que sent a sobre de la moto", relata Menéndez.

La Lucía, però, no és l'única dona que treballa a l'equip Stop&Go. "Ara mateix som tres i cada una de nosaltres té un perfil diferent. Jo soc enginyera, una altra coordinadora i l'altra és la cap". I és que l'Stop&Go és l'únic equip on la fundadora i propietària és una dona. "És una cosa que mai m'he plantejat, però sí que soc l'única. Vam començar l'any 2002 i vam decidir muntar el que era un taller i una botiga de motos, perquè la meva passió sempre han sigut les motos. El meu marit va dir que deixava les curses, perquè ell havia sigut mecànic de Sito, Capirossi, Checa, Crivillé... Al final vam començar a fer estructura. Primer en l'àmbit territorial, després amb el CEV, i va haver-hi un equip del Mundial que ens va contractar. Això va ser el 2005, i encara hi som", explica Eva Rovira.

Després de quinze anys al Mundial, de cara a aquesta temporada l'Eva va haver de reforçar l'equip, i la Lucía i la Giorgia van ser les escollides. "Som l'únic equip en què el 50% de l'equip és propietat d'una dona. De fet el projecte inicial va ser seu i després el va portar en conjunt amb la seva parella. Stop&Go ja porta tretze anys al Mundial, i això no hi ha gaires equips que ho puguin dir. Alguna cosa s'està fent bé", valora Giorgia de Cesare, coordinadora de l'equip.

"Tothom et pregunta, sobretot la gent de fora del Mundial: "Ostres, no t'has trobat amb cap situació de discriminació?" I esclar, òbviament que sí que passa que, quan comences, tothom et mira, més que res perquè som 4 noies i som una novetat. Però mai, en cap moment, he patit un comentari fora de lloc", explica la Giorgia. A l'actual Mundial, en què les dones són minoria, comentaris masclistes o desencertats poden portar a situacions incòmodes. "Estem sotmeses diàriament a comentaris, per exemple sobre les paraigüeres i, sincerament, són coses que intentes sentir-los i prou. Aquests comentaris existeixen. Potser per a les noies que no estan dins de l'entorn tècnic sí que existeixen i és un món una mica masclista", descriu la Lucía.

Elles han de demostrar més que ells

Arribar al Mundial és una tasca complicada per a tothom, però les barreres que elles han de superar són més grans. "Sempre tens la llum enfocada cap a tu. Trigarem molt a treure'ns aquesta taca, perquè ens la posen de seguida. Aquest món és molt masclista", relata Rovira. Ja no només al Mundial, en les altres competicions del món del motor la situació és molt semblant. "Sempre m'han tractat normal, com a qualsevol altre company. No he tingut mai cap mena de problema de discriminació. Fins i tot a la feina de pneumatiquera els companys sempre em van tractar com un més, i la gent que venia dels equips igual. Amb els directius sí que hi havia més de discrepància, perquè no els feia cap gràcia agafar una dona, i tenien por. El tracte directe amb els companys sempre ha sigut molt cordial i molt legal", explica De Cesare.

Però tot i aquestes circumstàncies, totes tres són optimistes. "És una qüestió de temps. Jo crec que és una cosa cultural i generacional. Ara ja es desdibuixen una mica el que són els límits entre homes i dones i tothom pot fer el que fa l'altre sexe. La gent ja no es planteja si això és de noi i és de noia, sinó que la gent fa el que vol".

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF