FUTBOL

Modric és l’hereu de Messi i Cristiano

El croat guanya la Pilota d’Or i trenca el bipartidisme que vivia el món del futbol des del 2008

Luka Modric és el nou Pilota d’Or del món. El jugador del Reial Madrid va rebre ahir el guardó de mans de France Football, que l’acredita com a millor futbolista del 2018. La seva elecció en un acte a París va tancar el serial, cíclic, i el bipartidisme que Messi i Cristiano Ronaldo van instaurar l’any 2008. L’argentí i el portuguès feia 10 anys que es repartien els guardons individuals. La resta del futbol n’estava al marge, amb el Barça, primer, i el Madrid dominant Europa. Modric és sorprenentment el seu hereu. Antoine Griezmann havia de ser l’alternativa al tron, però va quedar-se a les portes.

Messi a la Pilota d'Or 2018

Messi, cinquè, es queda fora del podi de la Pilota d'Or per primera vegada des del 2006

Va acontentar-se entre ganyotes amb el tercer lloc, per davant de Kylian Mbappé i Leo Messi. Cristiano, segon, va demostrar que sense el paraigua de Florentino el punch popular és menor. L’efecte del Mundial de la selecció de França va notar-se. Va fer que el capità del Barça caigués del podi per primera vegada des del 2006 (amb Fabio Cannavaro primer i Gianluigi Buffon segon, mesos després de la victòria de França al campionat del món). Mo Salah, Eden Hazard, Kevin De Bruyne i Harry Kane completen les primeres deu posicions.

Neymar va ser dotzè, i els blaugranes Luis Suárez i Ivan Rakitic tretzè i dinovè, respectivament. Bona part de la gala va ser per a la jugadora del Lió Ada Hegerberg i la seva Pilota d’Or. La primera, la que estableix un precedent més que necessari. Canvis que reformulen el tauler. El futbol torna a l’època dels premis circumstancials, de jugadors que sumen prou mèrits per presentar una única candidatura.

Entendre la decisió

Assenyalar al millor futbolista del moment, entre milers de noms i la constant de Messi, suscita un debat profund. En un mateix nivell hi trobem el golejador que remata les jugades col·lectives, el cervell que les inicia o el futbolista que talla les accions rivals. Tots estan avaluats sota els mateixos criteris. Primera controvèrsia. Si el negoci del futbol se sosté amb l’emoció dels gols, sembla difícil justificar l’elecció d’un futbolista que actuï en camp propi. Les pautes de France Football semblen un tràmit. Segons la publicació, el jurat, integrat per periodistes especialitzats de tot el món, valora les actuacions individuals i col·lectives (palmarès), el talent, “el joc net” i la carrera del jugador. Reglament en mà, Modric s’endú el títol per ser un jugador de primeríssima fila i per haver guanyat la Lliga de Campions el curs passat amb el Reial Madrid. Disputar la final del Mundial és un extra que l’ajuda, però no ha de ser un punt decisiu.

El que va passar al Santiago Bernabéu tampoc. El KO a la Copa del Rei i a la Lliga posen en dubte l’excel·lència de l’últim Madrid de Zinedine Zidane. Tenir marge social per poder renunciar a dues competicions i centrar-se en la continental amaga una temporada irregular, de baixes i poc futbol. Justificar l’èxit de Modric amb l’argumentació dels trofeus trontolla. El seu company Raphaël Varane suma un Mundial a la seva Lliga de Campions i Griezmann va signar mesos enrere un doblet amb el campionat del món i l’Europa League. Èxits des de la primera línia del joc, amb tots ells com a protagonistes absoluts.

Si davanters i migcampistes juguen en la mateixa categoria, les estadístiques individuals, el factor dels números, com assenyala France Football, tampoc deixen Modric com el millor. L’efectivitat de Cristiano Ronaldo, Leo Messi, Mo Salah o Harry Kane està un o dos nivells per sobre de la del croat, que va sumar 2 gols entre Lliga i Champions. Isco (7dianes), Casemiro (6), Kroos (5) o Asensio (7) van tenir una incidència més clara en les actes de final de partit. Cal recórrer als elements intangibles per entendre que el de Zadar és l’home franquícia del Madrid. El futbol és una qüestió de gustos, entre interessos i potències empresarials. La Pilota d’Or té una credibilitat tan subjectiva com el seu procés de selecció.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF