Espècie protegida

Mitja feina feta

Campions d'hivern. Equip més golejador i –juntament amb el Mallorca– equip menys golejat. Quaranta-cinc punts, projecció de noranta a final de Lliga. Amb aquests punts, l'ascens seria (serà, espero) una realitat. No tenim motius per a l'eufòria: pujar és una restitució, no un èxit. Però si ho aconseguim serem molt feliços.

L'estada a l'infern no és la passejada que suposaven alguns. Però l'Espanyol demostra amb els seus números que és el millor de la categoria. De les quatre derrotes de la primera volta només en una l'equip va ser inferior al rival (el 2-0 contra el Leganés en què vam jugar tota una part amb deu jugadors). Les altres tres, accidents. Però de les catorze victòries només he estat tranquil en dues: la primera i l'última. Aquell miratge contra l'Albacete al mes de setembre i el partit coral i contundent de diumenge contra el Castelló. La resta, solidesa defensiva i superioritat individual. No em queixo en absolut: els números manen i l'objectiu és més a prop. No goso posar un excel·lent a aquesta primera volta però el notable és alt: un 8,5 d'aquells que si l'hi poses a un estudiant ambiciós i t'agafa amb la guàrdia baixa s'acaba convertint en un 9.

El que ha fet Vicente Moreno té molt mèrit. Perquè aquests jugadors també eren superiors a molts dels equips que la temporada passada van acabar per sobre de l'Espanyol. I només van guanyar cinc partits en tota la Lliga. I més enllà de la qualitat hi ha l'autoestima i la seguretat: aquella fragilitat que, en forma de maledicció, ens va diagnosticar Quique Sánchez Flores ha estat superada.

La gran incògnita és quina serà l'evolució de l'equip en aquesta segona volta. Em costa imaginar-lo mantenint aquesta regularitat conservadora que s'encomana a la qualitat d'alguna de les seves figures per desequilibrar els partits. O fa un pas endavant –que es va intuir contra el Castelló– o correm el risc de caure. Minimitzar l'error i confiar en la victòria per decantació és una estratègia que té un límit si l'objectiu és no haver de córrer el risc de caure en un play-off que no em vull ni imaginar.

Un bon indicador del pas endavant serà aquesta oportunitat de jugar un partit "de la nostra categoria" diumenge contra l'Osasuna. L'any passat el descens es va començar a confirmar quan vam menysprear l'Europa League. Confiem que l'ascens es comenci a consolidar donant una bona imatge, i classificant-nos per a vuitens, a la Copa.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF