Minuts de reprovació
En una setmana marcada embafadorament per l’ampolla de Mestalla, les desbarrades de Javier Tebas i de Ximo Puig -l’un parlant de vergonya i l’altre de dignitat (sic)- i la resolució alliçonadora del Comitè de Competició, el temps és or. Fins al punt que la plataforma Seguiment FCB ha proposat que, al minut 12 del partit d’aquesta nit, l’estadi protesti contra Tebas amb una mocadorada.
No és que em sembli malament protestar contra Tebas. Això sí: anem una mica tard. La mocadorada i, sobretot, la resposta de Bartomeu al president de la Lliga de Futbol Professional arriben a destemps: no fa ni dues setmanes que el Barça li va donar suport perquè continués com a president de la Lliga i ara s’han adonat que és un personatge que no els mereix confiança. Com que això ja no té remei, se m’acut que a Tebas el faria més feliç que la mocadorada fos al minut 36.
En tot cas, comença a ser preocupant la tria de minuts d’un partit de futbol per fer-hi actes reivindicatius. Els crits d’independència al minut 17.14 ja fa temps que van arribar al Camp Nou per quedar-s’hi però, en canvi, no ha fet gens de fortuna l’intent de recordar Johan Cruyff al minut 14, i això que ahir va fer 43 anys que va debutar amb el Barça precisament contra el Granada. Sóc dels que pensen que correm el risc d’haver d’anar a l’estadi amb un manual d’instruccions i un cronòmetre en lloc d’estar pendents de la gespa; però, si aquesta és la tendència, juguem.
Estaria bé que al minut 7 es desplegués una pancarta gegant amb l’ordre del dia de l’assemblea de compromissaris. ¿Recordeu el pacte que la junta directiva va firmar amb la Fiscalia de l’Estat en què assumia que el Barça -l’entitat, no els seus presidents-és culpable de delicte fiscal pel cas Neymar? Doncs ha quedat enterrat al punt 7 de l’ordre del dia d’avui, i no pas sota l’epígraf “Ratificar el pacte amb la Fiscalia que taca el nom del Barça” sinó “Ratificar, si escau, la gestió de la junta”. Si l’acord amb Nike o amb Qatar tenen un punt propi, no s’entén aquest totum revolutum, venut pels organitzadors com un referèndum que òbviament no ho és, perquè avui només voten els compromissaris i no pas tota la massa social barcelonista.
Em sap greu ser malpensat, però tinc la sensació que a la directiva blaugrana ja li ha anat bé el conflicte diplomàtic amb Tebas perquè no ens entretinguem amb qüestions que la deixin en més mal lloc. Però ja se sap que, qui assemblea passa, mandat empeny.
PD: Una botzinada al minut 21 per intentar que André Gomes es desperti tampoc no sobraria.
