Mig any de malson per a Rosell, cinquè intent de sortir de la presó

BarcelonaAvui fa mig any que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil entraven al domicili de Sandro Rosell al carrer Déu i Mata de Barcelona. Aquell 23 de maig, a quarts de vuit del matí, arrencava el que seria un llarg malson per a l’expresident del Barça, que després de passar una nit a la caserna de Travessera de Gràcia va ser traslladat a Soto del Real, on es manté en presó preventiva per un presumpte delicte de blanqueig de capital per decisió de la jutge Carme Lamela -la mateixa que va empresonar Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els membres del govern català.

Sis mesos després d’aquella jornada que va canviar la vida de Rosell, el seu equip jurídic espera resposta al cinquè escrit de defensa presentat fins ara per demanar el seu alliberament. Divendres va entrar la petició i, abans del 15 de desembre, esperen una resposta. Fonts de l’equip jurídic de Molins i Silva assenyalen que no hi ha raons objectives per mantenir l’empresonament, ja que havent passat “tant temps” des de la seva detenció, ni hi ha risc de fuga, ni possibilitat de reiteració de delicte, ni tampoc perill que hi hagi una destrucció de proves. Són els arguments que va esgrimir la jutge per denegar la llibertat a Rosell en l’últim escrit i ara els advocats hi tornen amb un tercer intent a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional. La defensa torna a insistir que l’expresident del Barça té tot el patrimoni a Espanya, i tot està embargat, i, per tant, no tindria sentit fugir a l’estranger. Tampoc entenen que Rosell pugui desfer-se de proves quan es tracta d’una investigació iniciada fa més de dos anys i mig, tal com va avançar l’ARA, quan enmig de la investigació de l’FBI de l’elecció de Qatar com a seu del Mundial del 2022 va aparèixer el nom de Rosell i els americans van demanar col·laboració a les autoritats judicials espanyoles. “No té res a veure amb Qatar”, remarquen fonts jurídiques, que asseguren que l’única qüestió que Rosell té pendent amb la justícia és la relacionada amb la venda dels drets de televisió de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), que han derivat en l’acusació de blanqueig. “No hi ha delicte, va cobrar una comissió, però no hi ha cap il·lícit penal”, sentencien.

En aquest sentit, la defensa nega que Rosell s’hagués repartit 64 milions amb Ricardo Teixeira, expresident de la CBF, com a suborns per afavorir l’elecció de Qatar com a seu mundialista per al 2022. Una acusació que va llançar l’exdirector executiu de Torneos y Competencias Alejandro Burzaco en una llarga compareixença en un jutjat de Brooklyn fa pocs dies. “És la declaració d’un testimoni protegit que va sentir d’un tercer (Julio Grondona, expresident de la Federació Argentina de Futbol), però Rosell no està imputat en res d’això, no tenim constància ni informació d’això”, explicava la defensa, que sí que té coneixement que l’exjugador del Barça Romário, actualment senador al Brasil, es va oferir per declarar a l’Audiència Nacional sobre la venda dels drets de la CBF que ha esquitxat Rosell. De fet, Romário estava previst que declarés per videoconferència, però finalment se li enviaran les preguntes per escrit a través d'una comissió rogatòria.

Mentre espera que prosperi el nou escrit -la defensa posa d’exemple l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González en el cas Lezo-, Rosell es manté en el mòdul 4 de Soto del Real. “Està bé, és una persona molt forta i optimista”, expliquen fonts jurídiques. Està separat de la resta de presos catalans (Cuixart, Sànchez i Jordi Pujol Ferrusola), i ha fet molta pinya amb el seu amic i company de negocis Joan Bessoli, empresonat pel mateix cas.